Les darreres dades de l’estudi actuarial de la branca de jubilació de la CASS, corresponent al 2023, posen negre sobre blanc una realitat que ja fa temps que es dibuixa a l’horitzó: el fons de reserva de jubilació podria estar esgotat el 2041. Aquesta projecció, tot i haver-se endarrerit gràcies a uns anys amb resultats tècnics positius, no pot ser motiu d’autocomplaença. Al contrari, confirma la fragilitat d’un sistema que, amb només dos anys seguits de creixement econòmic nul, podria entrar en dèficit. Aquesta dada, que hauria d’alertar qualsevol legislador amb responsabilitat de país, evidencia que el model actual és massa dependent del cicle econòmic i, per tant, vulnerable. La reforma del sistema de pensions no pot continuar ajornant-se sota el pretext de nous estudis. És hora de pensar en una arquitectura mixta que combini la solidaritat intergeneracional amb nous pilars, com ara els comptes nacionals o els comptes de capitalització individual.
