«Andorra ha guanyat». Les paraules de Conrad Blanch, director general del Comitè organitzador de la Copa del Món Grandvalira-Soldeu 2012, resumeixen a la perfecció quin és el resultat d’aquest esdeveniment esportiu per al país. Un esdeveniment capaç d’atreure uns 14.000 espectadors a l’Avet, segons el balanç oficial que es va fer públic ahir al migdia, i milers i milers de telespectadors: el ministre Francesc Camp va afirmar que la victòria de Tessa Worley al gegant de diumenge va revertir en una major audiència a França, precisament un dels mercats turístics que el Govern vol potenciar.
Però el que és més important és que, a la satisfacció que senten els organitzadors, s’hi sumen els elogis de les esquiadores. El director de la cursa, Jordi Pujol, va citar ahir les paraules de la corredora Maria Hoefl-Riesch, que va qualificar la pista Avet com «la millor del món de gegant, i a nivell d’Aspen».
Aquest dilluns, amb els records encara ben vius a la memòria, la corredora canadenca Marie-Michèle Gagnon dedicava una entrada al seu bloc a Andorra, «el país més muntanyós del món».
Gagnon, visiblement emocionada pels resultats – «el millor cap de setmana de la meva carrera amb dos top 10: la 8a posició a l’eslàlom i la 7a al gegant»–, publica un seguit de fotografies capturades amb el seu iPhone. I a partir d’aquí comença tot un recital d’elogis: sobre l’hotel («tot fantàstic, especialment el bufet!»), el clima («Andorra és probablement el lloc més assolellat on he estat en temps… excepte Tahoe!») i l’orografia («el país és molt petit, però és pràcticament tot una gran àrea d’esquí. Hi ha muntanyes a tot arreu: els Pirineus»).
El colofó és impressionant, millor que qualsevol campanya publicitària que es pugui arribar a dissenyar des d’un despatx. I és que l’esquiadora conclou la seva entrada al bloc amb aquestes paraules: «Si algú està buscant algun lloc per anar de vacances a esquiar, li recomano Andorra!».
La impressió és quecorredores i caps d’equip van quedar molt contents, tant de la pista com del conjunt de l’estació i de tota l’organització, i ja se sap que el boca-a-orella és un instrument publicitari potentíssim.
Com va dir Blanch, ara toca «seguir lluitant» per continuar acollint, en el futur, esdeveniments d’aquestes dimensions. I és que aquesta ha estat la primera Copa del Món, però no ha de ser l’última.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
