El departament d’Estadística va informar ahir que l’abstenció en les últimes eleccions celebrades a l’abril va créixer més d’un 72% respecte a fa deu anys. De les 27.278 persones amb dret a vot en els últims comicis generals, 8.640 van decidir no acudir a les urnes. Al 2009, la xifra va ser de 5.012. També és cert que paral·lelament va augmentar el nombre de votants que van particiar-hi a causa de l’increment de la població electoral, que en l’última dècada ha crescut un 34,4%.

Tot i això, les dades sobre l’abstenció són preocupants, tal i com passa en molts altres països occidentals. Ara bé, el fet que això es produeixi a Andorra, on se suposa que la política i els representants poden ser molt més propers als ciutadans que en altres indrets, ho agreuja encara més. I més, veient com una de les franges que més desinterès mostren és la que va dels 18 als 25 anys.

Alguna cosa hi deuen tenir a dir els representants polítics del Principat, ja estiguin a Govern, a l’oposició del Consell General o als comuns. No es tracta ara de buscar-ne un únic responsable, perquè segurament cal apuntar cap a tot l’espectre polític. La sensació és que cada cop més els representants agafen distància respecte a les classes mitjana i treballadora, que tenen la impressió que les seves reclamacions com l’accés a l’habitatge o l’increment del seu poder adquisitiu no es plasmen en la seva vida diària. 

Les dades que es van donar a conèixer ahir haurien de fer reflexionar els representants a l’hora de fer autocrítica i quins mecanismes es podrien implementar per poder revertir aquesta situació i fer partíceps els ciutadans de la presa de decisions polítiques. Un mecanisme que es podria valorar és la implantació de sistemes de participació democràtica com ara el referèndum. El rol del ciutadà en la política no només s’ha de basar en votar cada quatre anys, sinó ser un dels eixos de decisió i de control dels càrrecs electes durant la legislatura.