Dues famílies sirianes, quatre adults i tres nens, han començat una nova vida a Andorra, sent els primers refugiats que acull el Principat gràcies a un acord signat al maig entre el Govern i la comunitat de Sant Egidi.
Andorra els ha ofert una llar, educació per als menors i serveis socials i sanitaris; a més se’ls ajudarà a introduir-se al món laboral. El període d’acollida és de dos anys i, finalitzat aquest període, si tenen feina, podran seguir al país amb el permís de residència i treball ordinari.
No ha estat fàcil complir amb aquest compromís humanitari a causa de la complicada legislació. Pràcticament cap país europeu ha complert amb les quotes que es van acordar de refugiats, i el drama continua sense resoldre i a més es va engrandint perquè cada cop són més les persones que estan passant per aquest tràngol.
La desinformació és tan gran i la immoralitat d’alguns polítics tan vergonyosa que la relatora especial de l’ONU per als drets humans dels desplaçats interns, Cecilia Jiménez Damary, destaca en una entrevista que els «immigrants no són criminals» i demana a la Unió Europea ( UE) «solidaritat» i «entendre la violència» existent en els països d’origen. «Els refugiats i els immigrants no són criminals. Europa té el gran repte d’entendre la situació dels països d’origen: on hi ha violència i guerra, la gent abandona la seva casa a la recerca d’una vida normal», afirma.
Però és clar, amb una mà es ven armament per als conflictes bèl·lics i amb l’altra s’atura el camí de la gent que fuig de les bombes, la destrucció i la mort.
Ja sabem que dues famílies sirianes no és una multitud i que es tracta d’un gest solidari i simbòlic, però almenys permet sentir orgull de que quelcom s’ha fet per unes persones que s’han quedat sense res.