El projecte de llei de reproducció humana assistida presentat dilluns pel ministre de Salut ja ha estat forçament criticat tant pels partits de l’oposició com per les associacions feministes. Una critica compartida és que el text sembla fet de pressa i corrents per complir l’expedient i poder presentar-se als comicis amb una promesa electoral més, com a mínim, entrada a tràmit. Per part dels grups feministes, a més, acusen al Govern de fer un text pensat en clau economiscista i no pas social.  

En aquest sentit, cal aclarir que el text, tal com passa a Espanya, prohibeix pagar per fer una donació de celèl·lules reproductives. En canvi, però, s’especifica que únicament es podrà rebre una compensació per les molèsties, per exemple, de desplaçament. Durant la presentació, el ministre ja va indicar que el text legislatiu és homologable a la llei espanyola. El cert és, però, que, com a mínim en aquest apartat, el paràgraf és pràcticament calcat al de la llei espanyola. A la pràctica, però, cal deixar clar que al país veí del sud es paguen uns 50 euros per la donació de semen i uns 1.000 euros per a la donació d’òvuls. Sempre, però, en concepte de desplaçaments i en cap cas com a incentiu per donar. El mateix que contempla el projecte de llei andorrana que fixarà el preu a pagar en un reglament. 

Més enllà del que significarà per als donants, la llei ha de ser un incentiu per atreure inversió estrangera. El primer capítol es va viure amb l’Institut Marquès, que finalment va retirar el seu interès farts del retard en la legislació i per considerar que  era massa restrictiva. Caldrà veure si el text atrau inversió, però per això encara haurem d’esperar. El Govern fa setmanes que entra lleis a tràmit per cobrir l’expedient perquè la saturació del Consell General fa que sigui pràcticament impossible que totes es puguin aprovar abans d’acabar la legislatura.