La bombolla immobiliària està obligant a emigrar a la Seu a molts residents i andorrans que no tenen capacitat per viure de lloguer o de propietat a Andorra.
Així ho constaten les agències del territori alturgellenc que constaten com s’han disparat en els darrers temps els preus de forma paral·lela a l’increment de la demanda, empesa per a aquells que veuen la Seu d’Urgell com una ciutat més econòmica pel que fa als preus dels lloguers o de compra.
Realment l’habitatge és un dels principals problemes de les famílies. Es tracta d’una de les seqüeles de la maleïda crisi econòmica. Durant molts anys s’ha deixat d’invertir en el totxo i no s’han fet noves construccions, s’ha esgotat l’estoc i ara mateix és molt difícil trobar un pis de lloguer i del tot impossible fer-ho a un preu raonable.
Traslladar-se a la Seu és una decisió difícil per tot el que implica de desplaçaments, travessar la duana, col·legis, etcètera. Però les dades són tossudes; segons el CRES quasi el 25% de la població andorrana té dificultats per pagar el preu del lloguer.
Segons els experts, el lloguer ha de ser d’aproximadament el 30% del salari net. El càlcul és molt fàcil: a un salari net de mil euros li correspondria un lloguer de 300 euros, una renda que no existeix en l’actualitat, sense incloure impostos i altres despeses associades a la vivenda. Com que buscar a Sant Julià o a les parròquies altes és també una tasca difícil, la Seu d’Urgell és l’opció d’una ciutat amb bona qualitat de vida i preus més assequibles.
Caldrà veure quins són els efectes de les mesures que ha adoptat el Govern i que han de ser aprovades al Consell General. La Seu ha de ser una opció voluntària però mai un exili forçós d’aquells que menys recursos tenen.