Mentre una part important de la societat advoca per allargar l’edat de jubilació, l’altre no veu amb bons ulls aquesta mesura i a més es manifesta a favor d’avançar-la. Afirmava el cap de Govern, Toni Martí, aquest passat cap de setmana, que pocs docents s’acolliran a l’opció de jubilar-se als 60 anys malgrat que amb la nova llei del cos d’Educació ho podran fer. Ha estat una hàbil jugada del ministre d’Educació que deixa pràcticament desmantellat el moviment reivindicatiu que s’havia activat davant la reforma de la funció pública i que va portar a dues jornades de vaga que formaran part de la història d’aquest país.
Però amb el col·lectiu de mestres i professors d’acord amb les propostes que han vingut del ministeri la força del funcionariat es queda molt disminuïda i sense possibilitat de fer una altra jornada de protesta.
La jubilació als 60 anys és un dels principals punts que s’han aconseguit. Fins als 65 la jubilació la cobrirà la mútua i el Govern, i a partir d’aquesta edat passarà a dependre de la CASS. Ara uns altres professionals, els infermers, s’apunten a la demanda. La feina dels professors és essencial per a un país, és la principal inversió que pot fer una societat perquè d’aquestes generacions que passen per les escoles i instituts dependrà l’Andorra d’aquí uns anys. En cap cas es tracta de devaluar la feina que fan els infermers i infermeres, també vital per als malalts i molts cops molt dura ja que han de viure situacions doloroses.
També hi ha activitats en el sector privat que mereixen una atenció especial pel desgast que suposen tant físic com mental, però la lògica indueix a pensar que ni aquest ni cap altre govern apostarà pel cafè per a tothom. La prioritat per als treballadors és evitar que la jubilació s’allargui als 67 anys en un primer moment.