Quan es repeteix el ‘no’ a la demanda d’informació
El Grup Parlamentari Liberal (GPL) entrarà a la Sindicatura la proposició de llei qualificada de transparència i accés a la informació que reguli com els consellers generals han de poder accedir a informació qualificada de sensible i classificada. Andorra és un país petit on tothom es coneix i fins ara s’ha funcionat des d’una relació de confiança i sovint d’ingenuïtat. Documents importants són filtrats molts cops interessadament abans que estiguin en mans de les parts interessades. Es fa difícil el control, i mitjans de comunicació, institucions i polítics conviuen en un ambient de certa desconfiança pel que fa a la discreció de certes informacions.
Aquesta desconfiança ha estat a vegades l’excusa perfecte per negar documentació a partits polítics i consellers, sota l’excusa de la confidencialitat.
En aquest sentit, el president del grup liberal, Jordi Gallardo, va qualificar ahir de «caixes negres d’accés a la informació» organismes com l’INAF, la Uifand i l’AREB, que sistemàticament han rebutjat les demandes dels liberals. El problema rau en els criteris que s’empra per etiquetar la informació com a sensible, ja que a vegades estan més relacionats amb els interessos polítics d’una institució que al delicat contingut d’una informació pels efectes negatius que pot provocar si es fa pública. El grup liberal vol que sigui la junta de presidents qui determini si una informació ha de ser inaccessible per motius de confidencialitat. Caldrà estudiar si aquesta és la fórmula idònia. Sí sembla clar, en canvi, que determinats organismes tenen el no per costum i que sistemàticament neguen informació simplement com un mecanisme de defensa. Equivocat, evidentment. El parlament representa al poble.