Fa just un any que l’Estació Nacional d’Autobusos està en funcionament i el balanç no és positiu per a tothom. Prop de 365 dies després de la inauguració, el projecte –que ja en el seu inici va generar maldecaps per l’incompliment de la data d’obertura– genera malestar i seriosos dubtes. La sentència publicada divendres pel Tribunal Superior donant la raó al Col·legi d’Arquitectes i afirmant que l’adjudicació de la construcció no es va fer degudament és un cop fort al Govern que, obviament, els partits de l’oposició han aprofitat per retreure.

Ara, al dictamen judicial se li sumen les crítiques de les línies de bus que consideren que l’estació, amb només un any de vida, ja s’ha quedat petita. Segons denuncien, falta espai i amb només tres busos simultanis a l’equipament li falten metres quadrats. 

Si en alguna cosa coincideixen les empreses de bus, els partits polítics i també els arquitectes és que l’estació era necessària i que, a aquestes altures, ja no es pot fer marxa enrere. Amb tot, entenen que les irregularitats en l’adjudicació no pot quedar en res i que la manca d’espai s’ha de solucionar. És evident, doncs, que el Govern haurà de respondre i explicar com solucionar, o com a mínim minvar, les conseqüències de la concessió de les obres, ja que de moment no coneixem la seva opinió. A més, aprofitant la ben entesa haurà de respondre a les crítiques de les empreses que arriben només un any després de la construcció de la infraestructura. Cal que l’Executiu escolti les propostes i les mancances detectades per veus qualificades com són el Col·legi d’Arquitectes o el personal que utilitza a diari l’espai. És clar que l’estació és un servei necessari per al país i precisament per això calia fer-la útil, durable i, sobretot, sota el paraigües de la legalitat vigent.