Se sol dir que una societat es pot analitzar per les condicions de les presons i el tracte que reben els interns. De fet, el compliment d’una condemna en un centre penitenciari no és una revenja pel delicte que s’ha comès si no que forma part d’un model de reinserció que no sempre és efectiu.
La pena de presó s’ha de contemplar com una pena orientada a la reeducació i reinserció social del condemnat. Tot i això existeix un pensament àmpliament compartit en una part de la societat que no veu amb excessius bons ulls que les presons reuneixin uns nivells elevats de confort, ignorant que la privacitat de la llibertat ja és per si sola prou dura.
Dins de tot aquest engranatge les instal·lacions són una part important, però ho és encara més el factor humà, la capacitat i preparació de les persones que han de conviure professionalment cada dia amb els reclusos. No és una feina fàcil i fan falta recursos.
Dins d’aquest context s’ha de valorar la situació actual a Andorra, amb una plantilla que arribarà als 62 efectius per a una població reclusa de 47 persones. Cert és que hi ha mancances com el vis-a-vis íntim que porta un retard en la seva implantació, però tal i com han corroborat informes com els del Consell d’Europa, la presó ofereix unes instal·lacions molt dignes que superen les de molts països europeus.
Precisament ahir, després de vuit anys sense fer-se’n cap, es va inaugurar oficialment un nou curs de formació d’agents penitenciaris. És la promoció número 29 i compta amb un total de set agents. La formació s’impartirà íntegrament al Principat i s’allargarà gairebé set mesos, el que denota la preocupació del ministeri per la preparació d’aquests agents els quals, segons paraules del ministre Espot, fan una feina rellevant i imprescindible.