El projecte d’accessibilitat cognitiva impulque actualment està en marxa és una iniciativa lloable, però posa de manifest una realitat incòmoda: la manca generalitzada d’espais accessibles per a persones amb diversitat funcional al país. Aquest projecte, que busca facilitar la comprensió i la mobilitat per a persones amb dificultats cognitives, és un pas important cap a l’inclusió, però queda molt per fer. Apostar per un urbanisme inclusiu hauria de ser una prioritat en qualsevol societat moderna que vulgui garantir els drets de tots els seus ciutadans. L’accessibilitat no només ha de ser física, sinó també cognitiva, eliminant les barreres que impedeixen que molts ciutadans participin plenament de la vida social. Andorra necessita més espais adaptats, tant en l’entorn urbà com en edificis públics, perquè les persones amb necessitats especials puguin moure’s amb autonomia i dignitat. És necessari que les institucions públiques i privades prenguin exemple d’aquest projecte i amplifiquin les accions, apostant decididament per una societat realment inclusiva.