El Departament d’Estadística ha fet públics avui els indicadors de desequilibri econòmic corresponents al 2023, unes dades que permeten tenir una visió global de l’evolució de l’economia andorrana, alhora que actuen com a mecanismes d’alerta precoç davant possibles riscos i vulnerabilitats que puguin afectar negativament el funcionament econòmic correcte del país. De manera que a l’àmbit intern, es destaca una millora de la situació econòmica del Principat tenint en compte que producte interior brut real (PIB) el 2023 va augmentar un 2,6% situant-se en els 2.891 milions d’euros.
En aquest sentit, la consolidació de les bones perspectives postpandèmiques ha permès assolir un creixement rècord en el qual destaquen les aportacions del sector de la construcció, amb un augment del 5,9%, i del sector serveis, amb un creixement del 2,7%. A la vegada, s’assenyala que la millora de la situació econòmica ha estat acompanyada d’un alleugeriment de l’endeutament públic total, que l’any 2023 s’ha situat en 1.241 milions d’euros, una xifra que representa un 35,5% del PIB de l’any. Així mateix, el sostre màxim d’endeutament es va assolir el 2021, quan es va situar en els 1.366 milions (48,6% del PIB).
Segons detalla Estadística, a banda d’això, el sistema bancari andorrà presenta un elevat grau de fortalesa, caracteritzat per una elevada solvència i liquiditat, resultat de les polítiques de prudència que històricament han implementat les entitats bancàries al país. De fet, un dels indicadors que millor reflecteix aquesta moderació és la taxa de morositat bancària, que s’ha situat entorn del 2,2% durant el 2023, un percentatge menor al dels anys 2022 (3,3%) o 2021 (3,7%).
D’altra banda, cal destacar que una part molt important de l’estabilitat interna de qualsevol país són els punts relacionats amb la pobresa i l’exclusió social. En aquest àmbit, l’indicador de persones en risc de pobresa per al 2023 se situa en el 13,6% de la població total, una dada superior a la del 2022 (13,3%) i inferior a la del 2021 (14,7%). De fet, si no es tenen en compte els ingressos provinents d’ajuts i prestacions socials, la xifra del 2023 creix fins al 20,6%.
Pel que fa als equilibris externs, es pot veure com el saldo per compte corrent de la balança de pagaments ha representat, de mitjana, un 13,6% del PIB pel període 2021-2023. Una dada que se situa per sobre del llindar recomanat per l’autoritat monetària (entre -4% i +6%), a més, el principal causant de l’elevat superàvit és la branca de serveis, constituïda principalment pel turisme receptor. En el vessant financer, la posició inversora internacional (PII) neta, és a dir, la diferència entre els actius i passius financers que té una economia enfront del món, representa un 334,8% respecte del PIB, una dada menor a l’obtinguda el 2022 (342,6%) i el 2021 (400%). En termes nominals, la PII neta a finals del 2023 assoleix un saldo creditor net d’11.720 milions d’euros.
D’altra banda, la PII neta per al 2023, sense tenir en compte els components que no poden ser objecte d’impagament com ara renda variable, accions de la IED o el deute interempresarial de la IED, representa un 207,4% del PIB, dada inferior al 212,7% de l’any 2022 però lleugerament superior al 204,1% del 2021. Altrament, si s’observen els fluxos nets de la inversió estrangera directa, la quantitat neta durant el 2023 ha representat un 5,9% del PIB, dada superior als anys anteriors (com el 4,2% en 2022 i en 2021). De la mateixa manera, la inversió neta consolidada ascendeix al 55,5% del PIB.
Pel que fa a la capacitat neta de finançament o endeutament de l’economia andorrana, per al 2023 el país presenta un saldo positiu equivalent al 14,1% del PIB. En la casuística andorrana, tenir un superàvit per compte corrent expressa que el Principat és un Estat exportador net, és a dir, rep més saldos de l’exterior dels que envia fora de les seves fronteres. Globalment, el pes del sector exportador de l’economia d’Andorra és molt residual, però en comparació a fa tres anys, la quota de mercat de les exportacions de béns i serveis respecte de les economies més desenvolupades ha incrementat un 25,4% respecte del 2020.
En contraposició, la dependència de les importacions d’energia fa que Andorra hagi de destinar una part significativa dels seus recursos econòmics a adquirir productes (petroli, electricitat i gas) d’elevada volatilitat en els preus, fet que repercuteix negativament en la inflació, els costos de producció, els preus finals i els beneficis de les empreses i que minva alhora la competitivitat de tots els sectors productius. De forma que l’any 2023, la balança neta de productes energètics, diferència entre les exportacions i les importacions d’energia, ha assolit un valor negatiu de ‒4,6% respecte del PIB, dada superior al dèficit registrat l’any 2022 (que va ser de ‒6,6%) i inferior al de l’any 2021, de ‒3,8%.
Finalment, segons els indicadors laborals el mercat laboral andorrà mostra signes de fortalesa. De fet, la creació de nous llocs de treball, recolzada principalment en els sectors de la construcció, l’hoteleria, les activitats immobiliàries i els serveis empresarials, ha impulsat el nombre d’assalariats durant l’any 2023 un 4,4%. Aquest increment de la força de treball ha repercutit positivament en la taxa d’activitat, que durant el període 2021- 2023 ha crescut 0,7 punts, fins a representar de mitjana el 84,4% de la població activa.
Quant als treballadors més joves (d’entre 15 i 24 anys), s’han beneficiat de l’increment de la demanda de mà d’obra, motiu pel qual la taxa d’atur d’aquest grup d’edat s’ha rebaixat fins al 5,8% per a l’any 2023, la qual cosa representa una millora notable si es compara amb els anys anteriors 2022 (10,1%) i 2021 (15,3%).
En definitiva, tot i l’evolució positiva dels principals indicadors relacionats amb el mercat laboral, destaca que la productivitat laboral (la relació entre el PIB i el nombre total d’empleats de l’economia) ha disminuït l’any 2023 un ‒1,7%, va caure un ‒1,0% l’any 2022 i va augmentar un +10,5% el 2021. En el cas d’Andorra, aquest valor mostra una productivitat decreixent.
