Fins a 500.000 euros en subvencions s’han concedit a cinc empreses i projectes innovadors del país. La ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, i la directora d’Andorra Business, Judit Hidalgo, han presentat aquest dijous tres iniciatives de salut i dues de noves tecnologies. A la convocatòria s’hi van presentar un total de 12 sol·licituds, dues de les quals van quedar excloses per haver-se presentat fora de termini. Marsol ha insistit que “les subvencions es pagaran únicament quan els projectes estiguin executats i degudament justificats”, i ha subratllat que “no s’entregaran diners públics sense acreditar que el projecte s’ha dut a terme”. El termini màxim d’execució dels projectes és d’un any i mig, tot i que pot variar en funció de la complexitat de cada iniciativa. “N’hi ha alguns que són més curts i d’altres que necessiten més temps”, ha indicat la ministra. L’objectiu és reforçar la diversificació econòmica del país mitjançant projectes de valor afegit, especialment en els àmbits de la tecnologia i la salut.
Del total atorgat, el 82% —412.284 euros— s’ha destinat a tres projectes vinculats a l’àmbit de la salut, mentre que el 18% restant a noves tecnologies, com l’ús de drons professionals per fer detonacions controlades d’allaus. D’aquests, l’start-up Cellab ha rebut 330.960 euros, atesa la complexitat del seu projecte, orientat al desenvolupament de teràpies personalitzades per al tractament de leucèmies agressives.
Les subvencions només es faran efectives un cop els projectes estiguin executats i degudament justificats, segons ha remarcat l’Executiu
Marsol ha detallat que els ajuts cobreixen despeses directament relacionades amb l’R+D+I, com ara “costos de personal, maquinària, material fungible i infraestructures”, amb la finalitat de “facilitar la contractació de talent i la generació de coneixement al país”.
Per la seva banda, la directora d’Andorra Business, Judit Hidalgo, ha explicat que la selecció s’ha basat en criteris rigorosos establerts a les bases de la convocatòria. Les empreses han de presentar “una memòria del projecte, una memòria tècnica, una memòria financera i una memòria de la gent que hi treballarà”. “És una presentació molt complexa”, ha afegit.
Hidalgo ha subratllat que “mai es subvenciona el 100% del projecte”, i que el percentatge d’ajut se situa habitualment “entre el 40% i el 65% del cost total”. L’avaluació es fa en diverses fases i compta amb la participació d’Andorra Business, del Comitè Avaluador d’Andorra Recerca i Innovació i, quan és necessari, d’experts externs. “Són projectes molt tècnics i, en alguns casos, molt científics, i cal assegurar-se del seu impacte i viabilitat”, ha indicat. Pel que fa al projecte de Cimera (CELAB), que ha rebut la subvenció més elevada, Hidalgo ha explicat que es tracta “d’un projecte molt complex, amb actors internacionals i molta tecnologia”, amb un cost total superior als 500.000 euros. “Es va considerar que impactava directament en la diversificació econòmica del país, ajudava una empresa del país en un sector estratègic i aportava molt valor, tant en talent com a nivell internacional”, ha remarcat.
Subvencions futures
Quant a la participació futura, Marsol ha explicat que encara s’està definint el procediment, però que l’objectiu és mantenir els criteris establerts i prioritzar projectes d’alt valor i impacte per a la diversificació econòmica del país. La ministra ha assegurat que la dotació es manté, però que es planteja augmentar la quantitat en cas que aparegui un projecte d’importància majúscula sobre la taula, per exemple, en qüestions d’habitatge. El pressupost s’ampliaria i s’extreuria del pressupost global d’Andorra Business d’enguany de 5 milions d’euros. “L’any 2026 continuarem amb aquesta modalitat, però els cinc milions ens permeten analitzar i fer altres propostes i posar-les sobre la taula”, ha apuntat.
L’Executiu manté la dotació d’ajuts i no descarta ampliar-la si sorgeixen projectes de gran impacte, amb recursos extrets del pressupost global d’Andorra Business
Per la seva banda, Hidalgo ha reconegut que el primer any és sempre un repte per fer arribar la informació i ha valorat positivament la participació. “Hem rebut projectes molt bons, i els que no han complert els criteris o han arribat fora de termini també eren interessants. Crec que es tornaran a veure presentats el 2026”, ha assegurat. La directora ha apuntat que, a més dels projectes identificats, hi ha altres empreses al país que estan desenvolupant valor afegit i que podrien presentar-se en la propera convocatòria. Fins a una desena d’iniciatives podrien entrar a la següent convocatòria.
