La conferència-col·loqui ‘Dret internacional i inversió estrangera’, que s’ha celebrat avui a Andorra la Vella, ha reunit experts per debatre sobre el règim jurídic de la inversió immobiliària estrangera a Andorra. L’acte, que ha comptat amb les intervencions d’Isidre Bartumeu, notari i doctor en Dret Constitucional i Ciències Polítiques, i de Luis Alonso, catedràtic de Dret Financer i Tributari de la Universitat de Barcelona, ha posat sobre la taula les implicacions de la recent legislació en matèria d’inversió.
Bartumeu ha subratllat que “cal atemperar el creixement de la inversió estrangera immobiliària” i ha remarcat que l’ordenament andorrà, igual que altres estats de la Unió Europea, ha previst la possibilitat d’un tracte diferenciat. Segons ell, “no és contrari a la llibertat de moviments de capitals establir limitacions sectorials, sempre que estiguin degudament fonamentades i reconegudes”. Com a exemple, ha esmentat el cas de Croàcia, on s’han aprovat protocols i restriccions específiques sobre terrenys agrícoles.
Pel que fa al paper de l’administració, Bartumeu ha agraït la disponibilitat institucional, tot i matisar que a l’hora de la concreció de vegades hi ha algunes diferències, en referència a les dificultats per a l’aplicació pràctica de la normativa.
Alonso, per la seva banda, ha assenyalat la complexitat de la qüestió i la necessitat d’una anàlisi crítica. Segons ell, el punt central ha estat el canvi introduït per la Llei Òmnibus, que ha substituït el criteri de residència pel de nacionalitat en l’autorització d’inversions. Això ha afectat tant persones físiques com jurídiques i, segons ha advertit, pot tenir conseqüències des de la perspectiva del dret internacional i dels convenis fiscals.
En el torn de preguntes, Jordi Jordana, conseller general, ha defensat la tasca legislativa i ha rebutjat que la norma s’hagi elaborat per interessos particulars. “En cap cas he constatat que els consellers miressin per qüestions singulars de familiars”, ha afirmat.
La sessió també ha servit per repassar la normativa internacional, que ha establert el principi de no discriminació per raó de nacionalitat. Alonso ha recordat que aquesta clàusula ha aparegut tant en el conveni model de l’OCDE com en els de l’ONU i dels Estats Units, així com a l’article 18 del Tractat de Funcionament de la UE.
