- A menys d’un mes per l’aplicació, encara hi ha molts dubtes sobre com afectarà a la població
- Els assalariats i pensionistes que cobrin menys de 24.000 euros nets l’any no hauran de tributar
IMAR MARTÍNEZ
ESCALDES-ENGORDANY
- Cinca i Hinojosa durant una roda de premsa explicativa sobre l’IRPF a la seu de Govern Foto: tony lara
A menys d’un mes per a l’entrada en vigor de l’IRPF al Principat, encara hi ha molts dubtes de com afectarà individualment a treballadors, pensionistes, empresaris, autònoms… Des de l’auditoria i consultoria andorrana OCPS, entitat que, entre altres, imparteix cursos sobre el nou impost que s’aplicarà a partir de l’1 de gener, van explicar a EL PERIÒDIC els principals dubtes i inquietuds que els hi han fet arribar durant les sessions explicatives. Cal precisar que l’exposició que es fa a continuació està simplificada degut a la complexitat i els molts factors que poden intervenir en el comput final.
Rendes generals/ Les rendes generals es refereixen a les rendes de treball (assalariats i pensionistes), guanys i pèrdues d’activitats econòmiques (principalment autònoms i a persones físiques titulars d’un registre de comerç) i les rendes del capital immobiliari (principalment propietaris de béns immobles).
El primer que cal tenir en compte és que els obligats a tributar l’IRPF són els residents fiscals a Andorra. És a dir, aquelles persones que estiguin, d’acord amb la llei, més de 183 dies al Principat, per tant això no vol dir que qualsevol que tingui un permís de residència sigui automàticament resident fiscal a Andorra. Així, els temporers o els fronterers, per exemple, són residents fiscals a un altre país i l’impost en aquests casos és diferent a l’IRPF.
Sobre si s’ha de pagar o no IRPF, es pot considerar que existeixen tres trams diferents en funció del salari net cobrat (salari brut menys el 5,5 % de la CASS i menys un 3% addicional):
En primer lloc, hi ha l’exempció pels salaris nets inferiors a 24.000 euros (no paguen l’impost). Segons les darreres dades de la CASS, aquest grup estaria format aproximadament per un 75% dels assalariats. En el cas de pensionistes la xifra que rep menys de 24.000 euros nets arriba gairebé al 100%.
En segon lloc, els salaris nets situats entre 24.000 i 40.000 euros, estaran gravats al 5% a partir d’aquests 24.000 euros.
Per últim, els salaris nets situats per sobre de 40.000 euros, estaran gravats al 10% per l’ excés d’ aquests 40.000 euros (és a dir, en aquests casos, els primers 24.000 euros estan exempts, la diferència entre 24.000 euros i 40.000 euros al 5%, i l’ excés de 40.000 euros al 10%).
Per tant, algú que cobri 30.000 euros a l’any, hauria de restar el 5,5% de la CASS, un 3% extra i els 24.000 euros de reducció mínima. El càlcul seria: 30.000 – 1.650 – 900 – 24.000 = 3.450. El 5% al que se li aplicaria l’IRPF seria del resultat final de la resta, és a dir, el 5% de 3.450 euros que serien 172,5 euros (exemples a la taula 1 de la pàgina 4).
Cal recordar que, en tots els casos, hi ha la possibilitat de fer reduccions extra segons els criteris que recull la llei. Per tant, el percentatge que s’acaba pagant és molt baix en comparació a països propers com França o Espanya.
Rendes de l’estalvi / El segon gran camp que es té en compte són les rendes de capital mobiliari (principalment afecta als patrimonis financers) i els guanys i pèrdues de capital (afecta principalment als propietaris de patrimoni). En aquests casos es redueixen per tothom a 3.000 euros. És a dir, si les rendes que procedeixen bàsicament de l’estalvi no arriben als 3.000 euros, no es tributarà.
La doble imposició / L’impost comunal, per exemple, també es té en compte a l’hora de fer les deduccions perquè es considera que si no es pagaria dues vegades. També cal tenir en compte que entren a la base de tributació totes les rendes mundials, rendes que, si han estat obtingudes a l’estranger, probablement hauran estat sotmeses a retenció en concepte de no resident en aquell país. Aquests són els casos que es veuen afectats per la doble imposició i es pagaria dues vegades. La llei preveu que hi hagi una deducció dels impostos similars ja pagats a l’estranger amb el límit del que pagarien aquí. És a dir, si un andorrà té béns immobles a Barcelona i els lloga, a Espanya ja pagaria un impost superior al 10% i, per tant, a Andorra no el pagaria. Per últim, en el cas dels empresaris, també s’apliquen deduccions per la creació de llocs de treball fixos o per realitzar inversions al Principat.
La declaració / La majoria de la població queda fora de l’obligació de fer la declaració. Els qui només rebin salaris o pensions, estalvis en els bancs andorrans o rendes exemptes, com que ja han estat sotmesos a retenció, no hauran de fer la declaració. Els qui tindran l’obligació de fer-la són els qui tenen activitats econòmiques, autònoms, lloguin d’immobles o tinguin guanys de capital no sotmesos a retenció.
En tots els casos cal tenir en compte que està explicat de forma senzilla i que hi entren altres variables en funció del tipus de renda.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
