El ministre de Finances, Ramon Lladós, ha presentat aquest dilluns els resultats dels comptes corresponents a l’exercici 2024, que han conclòs amb un superàvit de 46,1 milions d’euros. En aquest sentit, Lladós ha indicat que aquest excés de caixa “és degut a un pressupost prudent i una execució rigorosa”. Així mateix, el titular de Finances ha recordat que la previsió inicial era tancar l’exercici amb un dèficit de 33,1 milions d’euros.
Davant aquesta diferència significativa, que s’apropa als 80 milions d’euros respecte a les estimacions inicials, Lladós ha subratllat, en el moment que se li ha qüestionat per aquesta desproporció, la necessitat de mantenir la prudència en el moment de dur a terme els pressupostos, afirmant que “un dia aquestes dades poden fer un gir”, i ha exemplificat que “el Departament d’Estadística pot dir un any que creixerem prop d’un 2% i acabem augmentant només un 1%”. Així doncs, el ministre ha afegit que, en aquests casos, prefereix ser “prudent i estimar a la baixa que no pas pecar d’un excés d’optimisme”. Ha emfatitzat, a més, que “si he de triar, prefereixo que les futures generacions no hagin de fer front a un endeutament excessiu”.
En relació amb la destinació del superàvit de 46,1 milions d’euros, Lladós ha declarat que “no tenim permís per gastar-los directament, però sí que es pot començar a pensar com es podrien invertir”, afegint que “evidentment no podem fer-ne ús pressupostari per a l’exercici 2025, ja que aquest pressupost ha estat aprovat prèviament”. En aquest sentit, ha remarcat que, en el cas que s’hagués d’utilitzar el superàvit durant l’any en curs, aquesta despesa “hauria de ser aprovada prèviament pel Consell General”. Així mateix, ha explicat que el resultat també respon al fet que, tot i haver-hi un augment del 35% en la inversió i un 10% en les despeses respecte a l’any anterior, algunes de les obres previstes no es van executar del tot o van tenir un cost inferior al pressupostat: “Algunes de les obres no han estat tan costoses com vam pressupostar”, ha apuntat.
Quant a la gestió futura d’aquest superàvit, Lladós ha explicat que es buscarà “un equilibri financer pensant sempre en el que és millor per al país”, afegint que les decisions “no es prenen únicament el dia en què es fan els pressupostos, sinó que tenen en compte tota la legislatura”. Així, el responsable de Finances ha subratllat que la decisió respecte als 46,1 milions d’euros “ha de ser estrictament financera”. A més ha recordat que “la part positiva del marc fiscal andorrà és que sempre obliga a projectar qualsevol decisió financera al llarg de tota la legislatura”.
Tanmateix, Lladós ha destacat la recaptació tributària durant l’exercici 2024, recordant que aquest dimarts comença la campanya de la declaració de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF). Pel que fa als impostos directes, ha detallat que s’han ingressat 209,7 milions d’euros, la qual cosa suposa un increment de 39,7 milions respecte a l’any anterior, procedent sobretot de l’impost de societats (amb 17,8 milions més recaptats) i de l’IRPF (amb 9,6 milions addicionals). També ha assenyalat que la imposició indirecta ha registrat un increment de 46,2 milions d’euros, assolint una recaptació total de 354,3 milions d’euros, atribuït principalment a majors ingressos derivats de la taxa sobre el consum i de l’impost sobre la inversió estrangera en immobles.
Finalment, el ministre ha indicat que l’endeutament públic se situa actualment en el 31,8% del PIB, una xifra lleugerament inferior al nivell anterior a la pandèmia (32,7% el 2019), i ha manifestat la voluntat d’acabar la legislatura per sota del 30%. Lladós ha defensat la gestió del Govern en comparació amb altres països de l’entorn, posant com a exemple Espanya, que ha tancat l’any amb un dèficit del 2,8% del PIB. En aquest sentit, ha remarcat que Andorra presenta un superàvit de l’1,2% i que “hem aconseguit tancar les xifres fent el que volíem fer, recaptant més perquè l’economia creix i sense apujar impostos”.
