Malgrat un inici d’any marcat per la inestabilitat als mercats internacionals, el president de la Comissió Gestora del Fons de Reserva de Jubilació (FRJ), Jordi Cinca, ha defensat la solidesa de l’estratègia de gestió a llarg termini durant la presentació de l’informe anual al Consell General. Cinca ha reconegut que el 2025 es presenta com un exercici volàtil, però ha afirmat que “el model actual és el que ofereix més garanties per preservar el poder adquisitiu del sistema”.
El FRJ ha tancat l’any 2024 amb una rendibilitat del 7,33%, gràcies a una gestió activa i diversificada. L’increment del valor dels actius ha estat d’152 milions d’euros, dels quals 30,7 milions corresponen al superàvit de la branca de jubilació, mentre que la resta provenen dels guanys d’inversió. Més de la meitat d’aquests guanys —77,8 milions— són guanys realitzats, i no només comptables.
Segons les dades presentades, dins d’aquests 152 milions d’increment, 122,1 milions corresponen directament als guanys derivats de la rendibilitat de les inversions. Aquesta xifra situa el FRJ en línia amb altres fons europeus, amb rendibilitats similars com ara Espanya (6,65%), Itàlia (6,4%) i la zona euro (6,19%). A més, la rendibilitat acumulada dels darrers cinc anys arriba al 17,37% i al 30,4% en el conjunt de l’última dècada.
Pel que fa a l’exercici en curs, els primers quatre mesos del 2025 han registrat resultats negatius a causa de l’agitació als mercats, però a finals de maig la rendibilitat s’ha situat en un 1,55% positiu. Cinca ha assenyalat que la incertesa derivada de les polítiques comercials internacionals i les tensions geopolítiques obligarà a continuar gestionant amb prudència i capacitat d’adaptació, identificant com a factor principal de la inestabilitat la guerra comercial i les mesures aranzelàries impulsades pel president nord-americà, Donald Trump, les quals han afectat significativament els resultats dels primers mesos de l’any.
A més, ha advertit que aquestes decisions podrien provocar una desacceleració econòmica i una pèrdua de confiança en els mercats de renda variable, amb l’impacte consegüent en les emissions de deute públic dels països desenvolupats. Aquest escenari, ha dit, obligarà a un seguiment molt acurat dels riscos i a una gestió prudent de les inversions futures del fons. En aquest context, el FRJ ha dut a terme reajustaments tàctics dins dels marges normatius. S’ha incrementat el pes de la renda fixa i s’ha reduït l’exposició a actius monetaris i renda variable.
Durant la seva intervenció, Cinca ha volgut destacar també el rendiment acumulat des de la implementació de la política d’inversió activa. Segons ha exposat, si els fons s’haguessin mantingut en dipòsits bancaris estàtics, el patrimoni actual seria 437 milions d’euros inferior. Aquesta dada, ha remarcat, mostra que les fluctuacions puntuals són inherents als mercats, però que una gestió consistent aporta beneficis reals als futurs pensionistes.
En relació amb la branca de jubilació, ha recordat que els paràmetres fonamentals —com el percentatge de cotització i el factor de conversió— han canviat molt poc en els darrers anys. Aquest fet, ha remarcat, és preocupant tenint en compte l’envelliment progressiu de la població i l’increment de l’esperança de vida, ja que “estem finançant més anys de jubilació amb els mateixos diners, i d’aquí ve el desequilibri que es comença a fer palès”.
Finalment, més enllà dels resultats financers, Cinca ha reiterat la necessitat d’una reforma estructural del sistema de pensions. Ha advertit que no n’hi ha prou amb revisar l’edat de jubilació o els límits de cotització, sinó que cal un canvi profund del model per garantir la seva sostenibilitat. En cas contrari, ha alertat, “el risc és que acabem fent pagar els desequilibris només a les generacions més joves”.
En aquest sentit, ha citat les projeccions del Fons Monetari Internacional, segons les quals, si bé actualment les pensions representen una part relativament reduïda del PIB, aquesta proporció es duplicarà de cara al 2050. A més, el nombre de persones majors de 80 anys augmentarà notablement, fet que tindrà també un impacte rellevant en la despesa sanitària.
