Durant la seva estada a la residència artística Latitude Art Residency, al Swartland sud-africà, l’artista andorrà Alex Rispal va començar a definir el projecte ‘WHAT HOLDS’, un treball que neix, segons explica, d’un desplaçament conscient respecte als seus processos habituals. “El concepte neix durant el procés de treball a la residència, quan estava explorant qüestions relacionades amb la identitat i sortint del marc creatiu convencional que havia utilitzat fins aleshores”, assenyala, tot afegint que, en aquest context, l’obra es construeix a partir de la idea d’allò que sosté i que precedeix qualsevol transformació. “Fa referència a allò primitiu, a allò que sempre hi ha estat, el que sosté”, detalla l’artista.
Els fragments de palmera trobats a l’entorn de Kokos Huis es van convertir en el nucli material del projecte. Rispal explica que el seu interès per aquests elements no és circumstancial: “Sempre he tingut una atracció especial per les palmeres i, en arribar a Kokos Huis, vaig començar a dibuixar i observar amb atenció les formes del paisatge que m’envoltava”. El punt d’inflexió va arribar amb la descoberta d’una palmera caiguda. “Em va interessar especialment la seva ambigüitat formal, perquè segons el punt de vista suggeria lectures diferents”, afirma, una qualitat que connecta directament amb la distorsió de la realitat, un dels eixos centrals del seu treball.
L’artista també destaca que el context del Swartland va condicionar de manera directa tant els materials com les formes finals de les obres. “Vaig haver de produir fora del laboratori fotogràfic, treballant a l’exterior, i això em va obligar a aprofundir en el quimigrama amb llum natural”, esmenta Rispal, tot destacant que aquesta circumstància va generar resultats diferents dels habituals: “Es van generar tonalitats i textures diferents de les que acostumo a obtenir a Europa”, apuntalant que “a nivell conceptual, m’ha fet reflexionar sobre la fotografia com a imatge i com a objecte, sobre la memòria que conserva i la impremta que deixa”.
En aquest sentit, el diàleg entre les peces escultòriques i les obres de paret reforça aquesta lectura processual. “Les peces evolucionen cap a un llenguatge més tridimensional, on el paper es fusiona amb elements naturals”, explica l’artista, qui subratlla el paper de la disposició espacial per mostrar aquesta transformació. Així, Rispal valora molt positivament l’experiència de treballar en un espai que és alhora lloc de producció i d’exposició. “Treballar a Kokos Huis ha estat una experiència molt amena i enriquidora”, assegura, destacant tant les condicions de treball com l’atmosfera de la sala d’exposició, ubicada en un edifici de més de 200 anys.
Finalment, i pel que fa a la seva trajectòria, Rispal té clar que ‘WHAT HOLDS’ suposa un punt d’inflexió. “M’ha permès superar limitacions que m’havia autoimposat sobre com havia de ser el resultat final de l’obra”, afirma. De cara al futur, l’artista preveu una ampliació del seu registre creatiu: “S’obre una nova dimensió més escultòrica, amb diorames, elements que surten del marc i noves combinacions de materials i tècniques”, conclou.
