- La Casa Eduardo de la capital recupera una llinda històrica que es va retirar fa més de mig segle Avui llu al costat del Papanico
A. L.
ANDORRA LA VELLA
- Ubicació A l’entrada de la plaça Benlloch. Foto: EL PERIÒDIC
Va ser durant segles testimoni mut del petit fer i desfer de cada dia dels veïns de la capital. Fins que les obres d’eixamplamanent de la car- retera, als anys 50 del segle passat, van forçar la remodelació de Casa Eduardo, escapçant el que fins aleshores havia sigut la cantonada de l’edifici i conferint-li a la casa la peculiar estructura actual, amb tribuna inclosa. La remodelació va comportar també la retirada del fris que fins aleshores havia lluït a la façana de Casa Eduardo: una pedra amb la inscripció IHS –el monograma de Jesucrist–, precedit d’una escena de difícil interpretació –un gos que persegueix la seva presa– i seguit d’unes lletres també enigmàtiques –PD– i les lletres gregues alfa i omega, Crist una altra vegada segons la simbologia cristiana. La pedra havia merescut l’atenció dels viatgers i fotògrafs que han passat pel país, com ara l’alemany Werner Lengemann, que a mitjan anys 50 va ser a temps de captar una escena molt de l’època que es pot contemplar a la galeria virtual de l’Arxiu Nacional, amb un noi amb braçalet de dol repenjat a la porta de Correus, que aleshores ocupava els baixos de Casa Eduardo –abans hi havia hagut el Cafè de la Plaça, i abans encara, la farmàcia Mitjavila, ca l’Apotecari.
Aquestes imatges històriques eren l’únic testimoni que en quedava, fins que ara fa un any la família Rossell, propietària de l’edifici, va rescatar la llinda del soterrani on l’havien dipositat més de mig segle enrere i la va reinstl.lar: ara ja no a l’emplaçament original, la façana que dóna a la plaça, sinó a la lateral, al costat del Papanico. L’avís de la recuperació d’aquest tros de la nostra història el va donar un col.laborador de Nirudia, el bloc sobre gravats rupestres pirinencs de l’escultor Jordi Casamajor. Un altre corresponsal va localitzar l’única referència coneguda sobre la peça: “En la plaza principal de Andorra la Vella se ven dos o tres casas pertenecientes a los más ricos hacendados. Junto a la de Plandolit hay empotrados dos sillares en una fachada, aprovechados sin duda de alguna casa arruinada, en uno de los cuales se lee en caracteres góticos: PDA 1128 M. En el otro sillar se representan de un modo grosero y tosco una cabra montés perseguida por un perro”. Ho va escriure el viatger català Juan Avilés al 1893 a El Pallars, Arán y Andorra. L’autor no encerta a interpretar correctament l’alfa i l’omega, però deixa constància d’un número –el 1128– avui esborrat. Casamajor aventura que es tracta de la llinda d’una antiga casa pairal, i la data cap al segle XVII. El temps hauria esborrat també –diu– les inicials o el nom del cap de casa que la va encarregar. I interpreta l’escena com una al.lusió a l’ofici de l’amo. Però tot són hipòtesis. L’únic fet cert és que mig segle després torna a lluir a la plaça Benlloch un element que embelleix i enriqueix el centre urbà de la capital, i que espera ara, com una pedra Rossetta nostrada, que algun investigador local li presti l’atenció que es mereix. aluengo@andorra.elperiodico.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
