L’Arxiu Nacional d’Andorra se suma als petits homenatges celebrats arreu del país per commemorar el Dia Internacional de la Dona i ens ofereix un recull amb 69 instantànies ,realitzades entre el 1870 i el 1977, sota el títol Dones i societat. «Ens fa especial il·lusió presentar-vos una publicació sobre les dones que han format i formen el teixit social del nostre país», expliquen des de l’arxiu a les primeres línies de la publicació. El dossier s’organitza en quatre àmbits, que els curadors han titllat de «reflexió al voltant de la feina, la família, la religió i el lleure de les dones que han viscut i viuen a Andorra».
La fotografia més antiga que hi trobem és una carte de visite, a l’albúmina de Dolores Camarlot de casa Rossell, «feta pel prestigiós estudi fotogràfic barceloní Moliné y Albareda, entre els anys 1860 i 1870», detallen els experts. Mentre que la més moderna té molt a veure amb l’empoderament i la presa de decisions de la dona, ja que mostra tres senyores exercint el seu dret a vot al Principat el 1971, el primer any en què va ser acceptada la participació femenina. Aquesta imatge correspon a qui l’Arxiu Nacional anomena «el nostre reporter fotogràfic per excel·lència, Fèlix Peig». Els arxivers han regirat fins a «15 fons fotogràfics d’èpoques i visions diverses sobre l’entorn, de diversos autors i tant nacionals com estrangers» per fer possible aquest petit homenatge, consultable en línia a la pàgina web de l’arxiu. Totes les bondats de la fotografia antiga, agermanada amb la tecnologia.
A banda de tot el que ja ens expliquen les imatges, de vegades també inclouen petites anotacions que ens ajuden a situar-nos en la història. Per exemple, gràcies a un apunt fet en l’albúmina de Camarlot sabem que va hostatjar Mossèn Cinto Verdaguer durant el seu pas per Andorra. Petits secrets que dormen en caixes i que ara podem gaudir des de la comoditat de la pantalla domèstica.
Dones de muntanya
La instantània Dos dones poant aigua a la font de la plaça d’Ordino (1920-1930), del fons Areny Plandolit, ens transporta a un escenari que, potser avui, ens sembla més llunyà del que realment és. «Des de fa més d’un segle, la fotografia ha estat un testimoni privilegiat de les formes de vida passades i de la manera com s’han anat transformant, per entendre com eren percebudes les dones temps enrere», constaten des de l’arxiu.
Característiques formals
«Els retrats de dones de finals del segle XIX i les primeres dècades del XX tenen característiques força semblants, i sovint són fotografies en família, trets que havien marcat els retrats pintats de les famílies benestants», constaten des de l’arxiu.
La popularització de les fotografies va arribar als poblets andorrans una mica més tard, amb l’abaratiment dels costos dels materials: «Freqüentment eren retrats realitzats per fotògrafs ambulants que passaven pels pobles i per aficionats que retrataven la gent de l’entorn», detallen els experts arxivers. Les fotografies d’aquest homenatge en femení també ens parlen de l’organització del treball d’un temps a Andorra: «Els homes i les dones tenien assignades funcions diferents, que canviaven segons les edats», però també adverteixen que «si la família passava situacions difícils, havien de fer de tot, dins i fora de casa».
El tabac
Aquest cultiu va ser d’una importància gens menyspreable perquè les dones andorranes comencessin a guanyar els seus primers sous: «Durant les primeres dècades del segle XX, la industrialització i l’activitat comercial del país eren més aviat escasses però a Sant Julià de Lòria i a Andorra la Vella les dones podien aconseguir un jornal treballant per a les fàbriques de tabac. Aquesta activitat els va permetre desenvolupar un ofici i a algunes no haver d’assumir la duresa de certes tasques de la casa», detalla el dossier Dones i societat.
«Mentre la majoria dels relats de les dones de les cases pageses reflecteixen la duresa de la vida a la muntanya, altres dones, menys nombroses, van viure situacions menys privilegiades. Eren les dones de les cases benestants», recorden des de l’arxiu, ja que diferències entre dones hi ha hagut sempre.
Influència estrangera
Dones i societat ens parla també de la influència que van tenir les dones que visitaven el país sobre les autòctones, com per exemple és el cas d’algunes membres del Centre Excursionista de Catalunya durant els anys 20, que visiten i mantenen correspondència amb dones andorranes durant dècades fins a arribar a intercanviar el malestar provocat per la Guerra Civil espanyola i la impossibilitat de tornar a visitar la neu andorrana que amarga a Núria Armangué, barcelonina que va competir en les curses d’esquí femenines d’aquells anys.
«L’arribada de dones amb altres bagatges i maneres diferents de relacionar-se comencen a intuir situacions noves», descriuen des de l’Arxiu. Una d’elles «el dret a participar en la vida publica com un ciutadà més».
