- El número de tardor de la revista dedica el dossier central a la postguerra
EL PERIÒDIC
ESCALDES-ENGORDANY
- Caserna de la policia a la Seu d’Urgell. Foto: ARXIU HISTÒRIC DE LLEIDA
Maquis, contrabandistes, passadors d’homes, búnquers, estraperlo, guerra mundial, Franco a un costat, els nazis a l’altre, i gana, molta gana. Aquest és el desolador panorama que els va caure a sobre als habitants de la ratlla fronterera als primers anys 40, amb Espanya tancada amb pany i forrellat i mirant de sobreviure en una autarquia impossible, i Europa enfrontada en la guerra més destructiva de la història. I aquest és precisament el panorama que retrata el dossier central del número de tardor de la revista CadíPedraforca sota el lema d’Els maquis i la postguerra. Atenció a Passadors al servei dels aliats, que firma Josep Calvet i que revisa la feina de les xarxes de contrabandistes, guerrillers i –també– ciutadans sense cap altre connotació política més enllà de la pura humanitat, que van operar a partir de l’hivern del 1942 a través d’Andorra, la Cerdanya i l’Alt Urgell. Calvet –autor, recordem-ho, de Les muntanyes de la llibertat– hi recull el testimoni del nostre Joaquim Baldrich, membre de la xarxa dirigida per Antoni Forné des de l’hotel Palanques de la Massana, i aporta interessants novetats, com ara el compromís –diu– del director del convent de frares benedictins, així com d’alguns capellans espanyols residents a Andorra en el pas clandestí de refugiats –jueus, francesos i pilots aliats. El reportatge inclou també una entrevista amb Josephine Will que des de la seva casa de Palau de Cerdanya, a escassos 200 metres de la frontera espanyola, va ajudar a escapar desenes de fugitius de l’Europa ocupada. Lluís Obiols evoca L’any de la misèria –el 1941– a través dels records d’Antonio Vicente, d’Adrall; Carles Gascón rescata la destrucció del poble de Cerners, refugi de maquis, a mans de l’exèrcit franquista, i Guillem Lluch, els efectes col·laterals –matrimonis entre soldats i filles de la comarca– que va tenir la construcció dels búnquers de la Línia P a l’Alt Urgell i la Cerdanya.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
