L’adaptació teatral de La Senyoreta, dirigida per Mercè Canals i representada a l’Era del Raser d’Ordino, ha recuperat la figura singular d’una dona que “va viure gairebé tot el segle XX” i que va deixar una empremta profunda al poble. Canals ha explicat que l’obra “ja es va estrenar l’octubre de l’any passat” dins la temporada de teatre, tot subratllant que la protagonista “és una senyora molt particular” i coneguda per molts veïns fins a la seva mort, l’any 1993.
La directora ha detallat que la dramatúrgia “l’he feta tota jo”, a partir del llibre de Núria Gras i Josefina Porres, un recull de testimonis que ha permès construir un retrat íntim de la pubilla de casa Rossell. L’adaptació “l’he dividida en infantesa, joventut, maduresa i vellesa”, amb una actriu diferent per a cada etapa i amb una ballarina que “ha fet el pas del temps” entre escenes. Canals ha destacat també la participació d’Anna Mangot, responsable del vestuari i intèrpret de la vellesa, que “ha dit que sí de seguida” quan li han proposat sumar-se al projecte.
La producció, interpretada per diverses actrius i presentada a Ordino després de passar per festivals, ha demostrat l’interès del públic i l’impacte emocional d’una història arrelada al territori
El muntatge ha fet camí més enllà d’Andorra. Canals ha recordat que “hem estat a Girona, al Festival Internacional de Teatre Amateur”, on han actuat a Girona i Vidreres, i on la història “els ha encantat” malgrat ser profundament local. Abans de la funció a Ordino, també “hem estat a Canillo”, i l’equip manté la voluntat de continuar mostrant l’obra: “Som de les que hem anat picant portes i estem obertes a tot”, ha afirmat.
La directora ha celebrat especialment el pas per la televisió catalana: “Hem sortit per TV3 i ha estat tot un boom”, una visibilitat que ha reforçat la trajectòria de la producció. Tot i no saber “la durada que tindrà”, Canals ha confessat que no vol tancar el recorregut a Ordino: “Em fa molta il·lusió estar aquí, perquè és el lloc on ella ha viscut”. L’aforament reduït ha generat “llista d’espera”, amb un públic local molt interessat a veure el muntatge.
La connexió amb la memòria del poble ha estat clau. Canals ha explicat que moltes espectadores “m’han dit ‘jo he conegut la Senyoreta’” i que aquest vincle ha afegit intensitat emocional a la representació. Fins i tot a Vidreres, una espectadora “m’ha preguntat si aquesta senyora existia”, ha recordat. La directora ha celebrat que el públic “ha sortit encantat” i que han reconegut la fidelitat del retrat: “Sí que hem vist la Senyoreta reflectida”, ha conclòs.
