Tres dècades de complicitat

Michel Camilo i Tomatito inicien a Andorra una gira amb noves peces i homenatges als seus referents

El pianista dominicà i el guitarrista flamenc tornen a unir talents per presentar el seu quart disc amb temes de Valdés, Davis i Camarón

Tocar junts des del 1997 ha convertit Michel Camilo i Tomatito en molt més que un duet: 30 anys de col·laboració, que ells mateixos defineixen com un “matrimoni”, han demostrat una complicitat musical excepcional i poc habitual en el panorama internacional. El pianista de jazz dominicà i el guitarrista flamenc espanyol es van conèixer per casualitat a Barcelona, però la seva entesa artística continua tan viva com el primer dia. “El més important és que ho fem perquè ens agrada, no per obligació. Ens ajuntem perquè aprenem molt l’un de l’altre”, afirma Tomatito, apuntant a la clau de la longevitat del projecte.

Aquest diumenge 6 de juliol a les 21.00 hores, Camilo i Tomatito obren la seva nova gira Spain Forever Again al Festival de Jazz d’Escaldes-Engordany, concretament a la sala del Prat del Roure. La gira, que s’estendrà fins al 19 de juliol, inclou cinc concerts més a Elx, València, Granada i Almeria.

La proposta serveix de presentació per al seu quart disc d’estudi, que inclou temes de Chucho Valdés, Pat Metheny, Miles Davis i Joaquín Rodrigo. “Tocarem material nou que mai hem presentat en directe”, avança Camilo. A més, el repertori incorpora peces emblemàtiques com La Leyenda del Tiempo, de Camarón de la Isla, una figura fonamental per a Tomatito. “Sempre dic que hi ha Camarón i Paco, i després estem la resta”, destaca.

Tot i que Camilo ja havia actuat a Andorra, serà la primera vegada que ho fa acompanyat de Tomatito. Ara, amb un repertori exigent que inclou també Alfonsina y el mar i arranjaments de Valdés, l’objectiu és fer parlar el piano i la guitarra com si fossin veus. Preguntats per la relació entre jazz i flamenc, Camilo destaca que per endinsar-se en el jazz cal dominar el blues, que obre la porta a una llibertat creativa similar a la del flamenc. “El jazz és com el cosí del flamenc”, conclou Tomatito. “L’estructura d’inici i final és la mateixa, però al mig tens espai per improvisar i crear una peça nova cada vegada”.

Comparteix
Notícies relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Comparteix
El més destacat
Publicitat
Entrevistes culturals
Cantant i ballarí
Membre de l’Acadèmia Nacional de Tango de l’Argentina
Publicitat

SUBSCRIU-T'HI

De la redacció al teu dispositiu