L’expectació per veure el nou espectacle de l’Esbart Valls del Nord Efecte Pitavola s’ha fet realitat aquest dissabte en el moment que a l’Auditori Nacional d’Andorra s’ha penjat el cartell de complet amb totes les entrades exhaurides. Era una ocasió especial atès que el festival representa l’evolució de l’esbart al llarg dels seus 13 anys d’existència amb l’execució de 10 balls, dels quals quatre de nova creació i altres sis d’especial rellevància en la trajectòria de l’esbart, però adaptats i coreografiats especialment per l’ocasió amb la incorporació de la percussió.
“13 anys d’existència, un número kàrmic i poderós que representa la mort metafòrica per transformar-se i evolucionar, talment com la metamorfosi de les papallones”, fan saber des del Comú massanenc. No en va, l’espectacle parteix de la dansa del vetlla Mortitxol com a mort al·legòrica: una oportunitat i procés de canvi intern i social. A partir d’aquí, els ballarins del Cos de Dansa executen la resta de balls que volen expressar el món complex de les relacions humanes (amb l’estrena de Manipulació); la pervivència del llegat a través del qual ens transforma i emancipa (Enjòlits); l’experiència com a element transformador perquè la tradició no és immutabilitat (Bastonejant, estrena interpretada pels Veterans).
Altrament, també un recordatori de la primera creació musical i coreogràfica (La llavor); el respecte, força i impuls que mereix la dansa tradicional (Marineries); la transició de despendre’s del passat per construir el futur i començar a créixer; és a dir, de l’arrel a la contemporaneïtat (Terra i arrels); el gaudi del moviment viu i compassat (Una jota cantada); el caos de la saviesa i la maduresa (Exfusió, estrena interpretada pels Veterans). Tot per arribar finalment al renaixement, a l’efecte pitavola que batent les seves ales impacta en el gegant de pedra, el sostre del país (l’estrena de La Pitavola del Comapedrosa) que amb música original de Robert Canela i coreografia de Clàudia Borràs, representa l’esforç per pujar al pic i el periple de la transformació de les papallones.
Pel que fa a la musicalitat, el fil conductor de l’espectacle és la percussió, utilitzant instruments com panderos, castanyoles, bastons i també percussió corporal, mentre que els arranjaments musicals han anat a càrrec de Robert Canela. Així, el vestuari dels ballarins es conforma d’una base que va incorporant nous elements a cada ball, simbolitzant les ales de les papallones en la seva transformació d’eruga a papallona.
La direcció artística de l’obra ha anat a càrrec de les codirectores de l’esbart, Pilar Capdevila i Sandra Tudó amb una posada en escena espectacular que compta per primer cop per l’esbart d’una il·luminació i dramatúrgia professional que ha anat dirigida per Jaime Pablo (director i coreògraf de Nova Galega de Danza), amb els músics en directe damunt l’escenari: Ivan Caro, Nina Planavila, Manu Suárez i el mateix Robert Canela, així com la veu també en directe d’Eugènia Correia.
