Del 10 al 12 d’abril, Andorra ha acollit la segona edició d’Andorra Crea, un festival dedicat a la creació artística nacional que ha tornat amb més força i ambició. Amb una programació que ha arribat a totes les parròquies i que ha reunit 18 propostes, entre elles diverses estrenes absolutes, el projecte reafirma el seu paper com a impulsor del talent creatiu del país i com a espai de trobada entre artistes, públic i programadors professionals. Enguany, el festival, que fa dos anys que no se celebra, ha consolidat la seva estructura, i ho ha fet amb un pressupost reforçat que ha permès no només impulsar la creació de noves obres, sinó també afavorir la projecció exterior dels creadors andorrans. El fet d’haver convidat programadors internacionals, sumat al suport tècnic i logístic dels comuns, ha situat Andorra Crea com una plataforma estratègica per a la difusió de la cultura contemporània local.
Dins d’aquest marc de suport institucional, una de les propostes que ha fet parlar ha estat l’obra de teatre Abrakadabra, una comèdia delirant que he pogut veure en el seu assaig general. L’equip va oferir una posada en escena ben treballada, amb un ritme i una interpretació que ja funcionaven com si fos una estrena. Abrakadabra ens transporta a un univers on el món dels vius i el dels morts es confonen, tot arran d’un fet tan humà com imprevisible: la mort d’una dona gran, la Roser, just després de saber que ha guanyat la loteria. A partir d’aquest fet, es desencadena una comèdia d’embolics protagonitzada pels fills i per una extravagància escènica en forma de mèdium russa, telèfons antics i esperits amb plomes.
El ritme trepidant de l’obra, els gags visuals i les entrades sobtades d’esperits creen una atmosfera que oscil·la entre el surrealisme i el vodevil. Però sota la superfície còmica, l’obra toca temes com la incomunicació familiar, la cobdícia i la diversitat afectiva, revelant capes de significat inesperades. L’ús de telèfons antics com a símbol de comunicació (o de la seva absència) és especialment encertat i dotat d’un valor simbòlic fort: cada personatge es comunica amb el més enllà, i entre ells, a través d’aquests aparells, recordant-nos que a vegades fins i tot en vida costa fer-se escoltar.
Els actors treballen molt bé junts i es mouen amb naturalitat damunt l’escenari. Destaca especialment la mèdium, Irina Nikolaeva Sofistikaya, un personatge tan exagerat com divertit, que aconsegueix fer riure i, al mateix temps, provocar una mica d’inquietud. La seva manera d’actuar dona molta força a l’obra i enganxa el públic des del primer moment. Els efectes de llum i so, tot i ser senzills, ajuden molt a crear l’ambient misteriós i còmic de l’obra. Per exemple, les llums fan pampallugues cada vegada que la mèdium diu el seu nom, i els sons de trons ressonen en escena quan la Roser, o algun esperit, s’enfada, reforçant l’efecte còmic i sobrenatural. També els vestits amb plomes, perruques i colors vius, contribueixen a construir un món molt peculiar, gairebé com una paròdia, que convida el públic a deixar-se emportar pel joc i l’humor.
Així com Abrakadabra, el festival Andorra Crea ha reunit una àmplia varietat de propostes escèniques i visuals, amb espectacles per a tots els públics i sensibilitats. Durant tres dies, el territori s’ha omplert de creacions que van des de la comèdia més esbojarrada fins a instal·lacions immersives i reflexions poètiques.
Entre les propostes escèniques destaquen peces com Els Viatgers de l’Univers, una obra de ciència-ficció emocional que explora els límits entre la realitat i la fantasia; Homo Ludens, una reflexió contemporània sobre la identitat a través del joc; o Dansa Viva, una intervenció urbana que ha traslladat el moviment i la creativitat a l’espai públic.Pel que fa a les arts visuals, el públic ha pogut gaudir de muntatges com Rastres de Llum, una instal·lació immersiva sobre la percepció i el silenci; Mirades Contemporànies, una exposició col·lectiva d’artistes emergents; i In Sospit, una performance que combina veu, objectes i moviment per parlar de la vulnerabilitat humana.
Gràcies a aquesta programació plural i descentralitzada, Andorra Crea s’ha consolidat com un espai de trobada entre el talent local i els professionals de la cultura, oferint una finestra oberta a la creativitat andorrana amb vocació de projecció internacional.
