Ordino ha celebrat aquest diumenge la representació popular de la farsa burlesca de ‘L’Ossa d’Ordino’, que un any més ha fet sàtira de l’actualitat de la parròquia i del país. El guió ha abordat, amb ironia, qüestions com el POUP, les dificultats de mobilitat a la Cortinada, el transport públic o el fet que a la parròquia hi hagi més espais per a gossos que per a infants.
“Una farsa, com cada any, molt interessant”, ha valorat la cònsol major, Maria del Mar Coma, qui ha destacat que enguany “han criticat, evidentment, l’L6, que és un tema que ja portem des de fa temps, i el tema del cap de l’ossa”. La representació també ha inclòs referències a temes d’abast nacional, com la visita fallida del copríncep francès, Emmanuel Macron, la problemàtica de l’habitatge i les desigualtats econòmiques.
En una escena, s’ha fet sortir una representació de la ministra de Cultura, Mònica Bonell, per prendre-li les mides del cap, en al·lusió a la disputa entre l’associació i un particular que ha registrat la imatge de la màscara
L’espectacle ha tornat a anar a càrrec de l’Associació de Cultura Popular d’Ordino i una quarantena de persones han participat en la posada en escena (28 d’elles actors). Tanmateix, la polèmica ha estat present en un dels moments de l’obra, quan s’ha fet referència al conflicte pel registre de la marca del cap de l’ossa. En una escena, s’ha fet sortir una representació de la ministra de Cultura, Mònica Bonell, per prendre-li les mides del cap, en al·lusió a la disputa entre l’associació i un particular que ha registrat la imatge de la màscara.
El president de l’entitat cultural, Albert Roig, ha explicat que el registre de marques ha acceptat la inscripció de la imatge, fet que, segons diu, els impedeix utilitzar qualsevol representació de l’ossa. Roig ha defensat que la màscara “és patrimoni cultural” i que està protegida pel conveni de la Unesco del 2003, motiu pel qual “ningú es pot apropiar d’un element que forma part de la festa via registre mercantil”.
Albert Roig ha defensat que la màscara “és patrimoni cultural” i que està protegida pel conveni de la Unesco del 2003, motiu pel qual “ningú es pot apropiar d’un element que forma part de la festa via registre mercantil”
En aquest sentit, l’associació demana que el particular retiri la marca i afirma que, de moment, no ha presentat cap denúncia. “Dubtem molt que ho faci perquè sap que ho té perdut”, ha assegurat. Altrament, Coma ha explicat que ha intentat intermediar entre les parts. “Simplement vam estar allà d’intermediaris”, ha explicat, remarcant que fa uns dies, el comú va arribar a un pacte amb el propietari de la marca per exposar la màscara original a les dependències comunals, tot i que la cònsol ha remarcat que això “no reconeix cap propietat”.
Des de l’associació, però, retreuen que la corporació no ha actuat amb neutralitat. “Quan un fa d’àrbitre ha de ser neutral”, ha apuntalat Roig, qui critica que se’ls proposés signar un conveni subjecte a les condicions del particular. Segons Roig, això “és posicionar-se al costat d’aquest senyor i no pas al costat de l’associació”.
3 respostes
La polèmica pel registre privat de la màscara de l’Ossa d’Ordino és un despropòsit que posa en qüestió la manera com Andorra tutela el seu patrimoni immaterial. La màscara no és un logotip ni un recurs mercantil: és un objecte ritual transmès entre generacions i protegit tant per la Llei del Patrimoni Cultural com per la Convenció UNESCO de 2003. Aquests marcs estableixen clarament que els elements constitutius d’una festa inscrita com a patrimoni de la humanitat no poden ser objecte d’apropiació privada.
La UNESCO no només reconeix: exigeix ordre, coherència i protecció efectiva. Un país que obté una inscripció assumeix el compromís de garantir que cap particular pugui registrar com a marca allò que pertany a la comunitat. Fer-ho seria contrari als principis mateixos de salvaguarda i podria comprometre la imatge internacional d’Andorra.
L’associació cultural d’Ordino fa bé de denunciar-ho. I és preocupant que el comú presenti com a “mediació” una proposta que obliga l’entitat a reconèixer la propietat privada de la màscara. Això no és neutralitat: és legitimar una apropiació indeguda d’un element identitari.
Exhibir la màscara al comú tampoc resol res. La solució és evident: retirar el registre, restituir la titularitat col·lectiva i reafirmar el compromís amb els estàndards de la UNESCO. El patrimoni immaterial no es privatitza; es defensa, es comparteix i es transmet. Ordino i Andorra s’hi juguen la coherència i el respecte envers la seva pròpia cultura.
ja que tant parles de la unesco , com si fossis un especialista , sapigues que el cap de l ossa mai ha estat esta catalogat , ni o esta !!!!!!es el ball el que esta catalogat !!! i si segons tu si tant es te que respectar la festa com era de cara a la unesco , perque tan vestuaris (pell de la ossa i altres ) com dialegs i etc etc…..no repecten res de la farsa original ???? tambe aixo o pots criticar doncs !!!! que potser encara es mes greu !!!!
Benvolgut,
Precisament perquè conec bé la UNESCO, sé que quan una festa és inscrita com a patrimoni immaterial, tots els seus elements constitutius formen part del bé: el ball, els personatges, els gestos, i també els objectes ritualitzats, com la màscara. No cal que la màscara estigui “catalogada” individualment: és indissociable de la festa, i per tant queda protegida dins del conjunt.
Això és patrimoni immaterial 1.0.
Pel que fa a l’evolució dels vestuaris o dels diàlegs, és normal i perfectament acceptable: la UNESCO no exigeix fossilitzar les tradicions, sinó evitar-ne l’apropiació privada i garantir-ne la continuïtat comunitària. Una cosa és evolucionar, i una altra és registrar com a propietat privada un element col·lectiu. Són dos debats completament diferents.
I aquí és on rau el problema.