- Conxita Boncompte desvetlla els enigmes de ‘Les pageses d’Andorra’, obra que, diu, prefigura la revolució cubista de ‘Les senyoretes d’Avinyó’ La historiadora imparteix dimecres una conferència sobre la matèria
A. LUENGO
ANDORRA LA VELLA
- L’obra Pageses d’Andorra, llapis i tinta sobre paper (1906). Fa 63 per 43 centímetres i es conserva des del 1930 a l’Art Institute de Chicago, procedent d’una donació feta per Robert Allerton. Foto: EL PERIÒDIC
¿Què donaria qualsevol país, qualsevol ciutat o qualsevol poble per veure el seu nom vinculat a una de les obres clau del major artista del segle XX? Pensem només en Miró i Horta de Sant Joan; en Dalí i Púbol; o en Manolo Hugué i Ceret. Vet aquí un actiu de primeríssim nivell per revaloritzar una destinació i convertir-la en marca de qualitat: les oportunitats turístiques, comercials i fins i tot artístiques que s’endevinen són fabuloses. Un privilegi d’aquesta magnitud sideral és el que Picasso li va regalar a Andorra amb Pageses andorranes, obra sorprenentment, conspícuament negligida –o directament ignorada– a l’hora de fer balanç de l’art andorrà a l’exterior. Pageses andorranes —Paysannes d’Andorre, segons consta al revers de l’obra, o Peasant girls from Andorre, seguint el títol anglès– és un dibuix a llapis i tinta sobre traços de carbonet amb guaix blanc que des del 1930 es conserva a l’Art Institute de Chicago, fruit d’una donació de Robert Allerton (1873-1964), hereu del fundador del First National Bank. Només la localització constitueix ja gran avanç sobre les últimes i fabuloses notícies, que el situaven erròniament al Metropolitan Museum de Nova York. Picasso el va dibuixar el 1906 durant la cèlebre estada que l’estiu d’aquell any va fer a Gósol, i la historiadora –i també pintora– Conxita Boncompte l’ha estudiat i interpretat a la llum de la seva tesi doctoral, Iconografia picassiana entre el 1905 i el 1907: influència de la pintura pompeiana.
Els resultats –diguem-ho ja d’entrada– són tan prometedors com espectaculars, perquè lliguen directament les Pageses andorranes amb la incipient revolució cubista que Picasso estava a punt d’armar amb Dues dones nues (1906) i, sobretot, Les senyoretes del carrer Avinyó (1907), les grans teles que havia de pintar immediatament després de retornar a París, sota la influència de l’experiència iniciàtica que havia viscut al Pirineu. Aquesta és precisament la tesi central que Boncompte defensarà dimecres a La Llacuna. I no ens deixem enganyar per les aparences: Pageses andorranes no és una obreta menor, un simple esbós o un apunt del natural com en alguna ocasió s’ha indicat. Al contrari: només la mida, 63 per 43 centímetres, ja denota que ens trobem davant d’una obra considerable: “No és un dibuix d’execució ràpida, sinó molt acurada, delicada, amorosa, amb una voluntat molt precisa de col.locar cada detall al seu lloc: els dits, el vano, les figures i el rostre molt esquematitzat de la part inferior del paper, que és clarament el germen de l’evolució posterior de Picasso”.
aluengo@andorra.elperiodico.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
