Des del Museu Carmen Thyssen estan gratament sorpresos per la bona recepció que està tenint la visita de l’exposició ‘Sons. Analogies musicals a la pintura’, inaugurada el passat febrer. Els responsables del centre d’art asseguren que el fet d’acompanyar les obres amb música està sorprenent cap a positiu els ciutadans. “Realment la gent està fascinada, li encanta”, assevera el responsable d’organització i adjunt de la gerència del Museu Carmen Thyssen, Martí Pons. Continuant la línia, assegura que “agrada molt la combinació que s’ha fet, tota la història i el que hi ha hagut darrere”.
Al seu torn, la comissària Pilar Giró, juntament amb l’equip del Museu i en col·laboració amb la Fundació ONCA, van apostar perquè quatre músics del país -Kik Barroc, Lluís Cartes, Lluís Casahuga i Laura Garcia- s’encarreguessin de compondre melodies pels 31 quadres que conformen l’actual mostra. Això fa que sigui “molt més immersiu”, pel qual “agrada moltíssim i sempre la gent ens diu és que és molt original”, comenta en un altre ordre la responsable de projectes artístics i educatius del Museu Carmen Thyssen, Charline Bony. “S’ha sabut trobar un encaix i un estil que es fa com molt amena”, va destacar Pons.
Altres fonts de la galeria remarquen que “el visitant li sobta perquè moltes vegades vas a visitar un museu i simplement veus quadres amb una cartel·la, com a molt, amb l’explicació o una audioguia tècnica, però no té cap mena d’encant. En canvi, a ‘Sons’ vam voler buscar alguna cosa que aportés un punt més pel visitant”, descriu l’adjunt de la gerència. “La música fa que una pintura sigui encara més subjectiva”, és la idea que es vol transmetre.
Continuant amb la valoració, Bony ha explicat que “hi ha un visitant que ha sortit de la sala i ens ha dit que li ha encantat tota la banda sonora, però que hi havia un o dos quadres on la música no quadrava gens. A ell suposo que li ha inspirat una cosa i en el músic una altra”, ha afegit. De fet, aquesta subjectivitat és el que buscava el museu amb aquesta proposta. “La banda sonora de l’audioguia és una proposta d’espai sonor i el que volem és que el visitant es creï la seva pròpia, el seu propi espai sonor, que entri a dins de les obres per imaginar-se el que hi hauria a dins”, va matisar la responsable de projectes artístics.
Val a dir que des de la inauguració, han passat per l’espai més de 7.000 persones, contant també totes les activitats que s’han executat durant aquest temps. A aquest assumpte, Pons esmenta que l’afluència de visitants durant aquest estiu “no ha anat malament”, però també assegura que amb les obres de construcció de l’aparcament de l’Església d’Escaldes-Engordany l’entrada ha estat més “fluixa” que altres anys. “Moltes persones quan venen ens diuen que els ha costat molt trobar l’entrada o, fins i tot, que es pensaven que estàvem tancats”, afirmava.
En definitiva, els treballs arquitectònics generen que el centre museístic tingui poca visibilitat i això no acompanya perquè molts dels assistents ara a l’estiu són turistes que es passegen per la zona. Una problemàtica que destaquen al recinte com “un turisme de paracaigudes, que en diem aquí, que és la gent que passeja i veu l’entrada del museu, veu que hi ha un Thyssen i entren”, remarca Bony, qui lamenta: “Aquest turisme l’hem perdut”.
