Mon Nom és un palíndrom que significa el meu nom en francès –de fet, el nom és el primer que diem quan ens presentem a un desconegut–, però aquest també és el títol del primer disc de l’artista Kic Barroc, el qual, precisament, busca invitar-nos a entrar en els seus pensaments i circumstàncies, en definitiva, a la seva vida. Quan s’improvisa, «explores tot el que t’ha passat, alguna sensació», diu.
Kic Barroc va néixer i créixer a Andorra i, ara, després de molts anys estudiant a l’estranger s’ha reinstal·lat al país per fer realitat la seva carrera musical. Tenia 14 anys quan el seu pare el va portar a veure Michael Camilo&Tomatito per primer cop. Els músics havien vingut al Principat per realitzar un concert a compàs de guitarra flamenca i piano i l’actuació va marcar un abans i un després en el jove. «Llavors, jo tocava el piano a un conservatori, però no sabia que es podia improvisar. L’actuació em va atrapar i vaig decidir aprendre més sobre aquest estil».
Anys després, acabava el seu Treball de Final de Grau sobre l’antic festival de Jazz que es duia a terme a Escaldes-Engordany, espai que en els anys 80 i a principis dels 90 acollia els millors compositors del gènere. Acabat el projecte, l’equip de Cultura del comú va donar-li l’oportunitat de materialitzar el seu treball escrit en una obra i, per tant, aquest primer disc és un homenatge al festival, però també «una reivindicació cap als músics i el teixit cultural d’Andorra», assegura.
Després d’un any i mig rumiant, el treball sortirà a la llum justament avui, a l’Auditori Nacional. Les 10 cançons que el componen estan acompanyades de melodies senzilles i de ritmes més treballats; es pot escoltar des de sonoritat brasilera fins a flamenca. «La cançó més especial és Esguard, perquè està inspirada en la meva padrina, que va morir l’any passat», confessa. Aquesta, ja està disponible a totes les plataformes, juntament amb el single Mon noM. L’àlbum complet, però, es publicarà el 17 de juny a totes les plataformes de streaming i es podrà adquirir en físic a La Trenca.
Per acabar, Kic Barroc assenyala que és un projecte 100% andorrà, el qual compta amb la col·laboració d’artistes del país i, indica que «que ha costat molt d’esforç i recursos».
