El Departament de Patrimoni Cultural s’inclina per una revisió de l’origen del Roc de les Bruixes que el dataria en un període més recent, el dels ibers i no el Neolític o el de l’Edat de Bronze, com va apuntar el seu descobridor, Pere Canturri, des del 1962. De fet, feia anys que la hipòtesi de l’origen ibera es coneixia i convivia amb altres però el fet que el Govern hagi confiat a l’arqueòleg Pierre Campmajo,del Grup de Recerca Arqueològica i Històrica de la Cerdanya, conegut per la seva experiència en gravats rupestres i especialment en inscripcions iberes al Pirineu i a altres indrets posiciona al Departament de Patrimoni a favor d’aquesta reinterpretació.
Campmajo va ser ahir a Canillo i va explicar que creu, mai no es podrà saber del cert, que són d’origen iber, concretament al voltant de l’any 200 a.C. perquè «s’assemblen molt als de la Cerdanya, a Latour-de-Carol i sempre al vessant nord del Pirineu, perquè al sud no hi ha gravats d’aquest tipus». L’arqueòleg ha explicat que una sola troballa és difícil de catalogar i que sovint és comparant-la amb d’altres que és possible establir-ne l’època. Segons Campmajo, que coneix el Roc de les Bruixes «des de fa 20 anys però no he fet mai un treball d’estudi complet de la roca bocinet a bocinet», tot i que la pedra de Prats no té restes d’escriptura ibèrica, té similituds amb altres gravats que ha estudiat i on sí han aparegut indicis d’aquest alfabet.
«La repressió romana va portar els ibers a fugir a la muntanya […] i aquí ja hi havia els andosins»
«La repressió romana va portar els ibers a fugir a la muntanya […] i aquí ja hi havia els andosins», hipotitza Campmajo, que creu que van arribar foragitats per la violència de les Guerres Púniques. A la seva arribada a l’Alt Pirineu haurien conviscut amb els pobles andosins i ceretans durant «no masses anys, perquè els romans van arribar aviat». En qualsevol cas, Campmajo confia que «la represa dels estudis dels gravats rupestres andorrans aportarà una nova perspectiva dels pobles de la protohistòria a la zona».
Gerard Remolins, arqueòleg aliè a aquest projecte de Patrimoni i director de l’empresa Regirarocs, coneix els gravats i hi organitza visites guiades, no descarta ni confirma la hipòtesi de Campmajo i explica que fa anys que se’n parla com un dels possibles orígens, alhora que reconeix i respecta la tasca d’investigació de Campmajo als Pirineus. Tot i això considera que no hi ha, o no s’han descobert, prou evidències d’ocupacions ibèriques a la zona per explicar que siguin els autors.
Campmajo està d’acord amb el sentit cultural-ritual que sempre s’ha atorgat a la pedra i del qual hi ha evidències que es va mantenir durant centenars d’anys, almenys fins al segle XII o XIII, al qual correspon la part vertical de la roca, una datació que es manté des de la descoberta per Canturri el 1962, a causa de la roba i les armes que s’aprecien al gravat.
Ganivets de ferro i ungüents
Respecte de les inscripcions més antigues, Campmajo defensa que van ser fetes amb «ganivets de ferro i no eines esmolades de sílex», com s’havia apuntat. A banda de les figures antropomòrfiques que hi apareixen també hi ha uns talls naviformes (semblants a la secció d’un casc de vaixell) i d’altres que es poden interpretar com arbres o formes vegetals. Per últim, també hi ha unes incisions pròpies dels llocs de culte, com les esglésies, dels quals «s’extreia pols de la pedra per preparar ungüents curatius».
Patrimoni espera tenir la reinterpretació del Roc de les Bruixes abans que acabi l’any i elaborar un vídeo explicant les conclusions que substitueixi el que es va fer a finals dels 90 que ha quedat «antiquat», segons Garrallà.
«Les inscripcions es van fer amb ganivets de ferro i no amb sílexs esmolats, com s’havia apuntat»
Treball sobre la reproducció
Campmajo desenvoluparà el seu estudi del Roc de les Bruixes a partir de la reproducció instal·lada el 1998 davant del Palau de Gel de Canillo i no amb l’original de Prats. «La reproducció és absolutament fidedigne i va estar avalada per representants de la Unesco i del Ministeri de Cultura Francès», va justificar la cap de l’àrea de béns mobles de Patrimoni Cultural, Berna Garrallà, ahir durant la presentació del projecte.
Per a Remolins, «és sorprenent» que aquest tipus d’estudi es faci a partir de la còpia, quan l’original està disponible i tan a prop: «Normalment, sempre que és possible, cal anar a la font original de la informació» i desconeix quin argument «de pes» hi podria haver per treballar a partir de la reproducció amb motlles de coure que es va fer el 1998.
No obstant, tant Campmajo com Patrimoni són conscients de la «importància de l’entorn natural on es troba el Roc» i, per aquest motiu «també el visitarem per completar l’estudi», van assegurar.
«La represa dels estudis dels gravats rupestres andorrans aportarà una nova perspectiva dels pobles de la protohistòria»
Original secret
Tot i que el Roc de les Bruixes es troba enmig del bosc, no està senyalitzat i és pràcticament impossible trobar-lo sense un guia. Patrimoni no organitza aquest tipus de visites dirigides i considera «una irresponsabilitat tornar-lo a senyalitzar», va dir Garrallà, que va explicar que el 1995 el Comú de Canillo, «amb bona intenció» ho va fer i van aparèixer grafitis a la roca, «no estem prou educats», va concloure. Campmajo també es va mostrar partidari de mantenir el secret perquè «encara que arribem a confiar en els adults, un nen el pot guixar amb una pedra sense mala intenció».
