- Un dibuix original d’Hergé, estrella de la mostra ‘100 anys de còmic francòfon’ que s’inaugura avui a la Massana
- L’exposició inclou quinze planxes de mestres de la historieta, des de Jijé fins a Vance
A. LUENGO
LA MASSANA
- La patum Dibuix a ploma amb firma autògrafa d’Hergé. Foto: ORIOL LLAURADÓ
Atenció, comiqueros, tebeistes i tintinòlegs d’entre 7 i 77 anys: Hergé viu entre nosaltres. Aquí mateix, i no ho sabíem. Qui no s’ho cregui té una cita ineludible amb el museu la Massana Còmic, que avui estrena 100 anys de còmic francòfon amb un dibuix original de George Prosper Remi, el pare de Tintín, com a estrella absoluta, indiscutible, universal. Un autèntic incunable mida quartilla amb les figures inconfusibles de Dupont i Dupont (Hernández i Fernández, en la versió en castellà) que data molt probablement dels anys 60 –els inefables policies apareixen en la cosmogonia tintinòloga a partir d’Els cigars del faraó, el quart àlbum de la sèrie (1934)– i que pertany a la col.lecció particular de Joan Pieras, el president de l’Associació del còmic (ARCA). La peça va arribar ara fa quatre anys a les mans de Pieras, procedent d’un col.leccionista nord-americà, i està pendent d’autentificació per Moulinsart, el fons familiar que gestiona els drets d’autor d’Hergé a tot el món. Un pur tràmit, perquè el Dupond i Dupond de la Massana porta la firma autògrafa d’Hergé (1907-1983), detall en absolut menor perquè és sabut que el pare de Tintín només estampava la firma als dibuixos que sortien de la seva ploma, mentre que s’abstenia de fer-ho en el cas de l’obra dels seus col.laboradors.
Dupont i Dupont són el Messi o el Cristiano Ronaldo de 100 anys de còmic francòfon. Però que aquest arbre impressionant, monumental, no els impedeixi de veure el bosc, les quinze planxes també originals que converteixen aquesta mostra en un fascinant periple per l’edat daurada de la historieta francobelga. Jijé, Craenhals i Vance conformen el trident irresistible de la selecció, però és que a més els acompanyen una desena de gregaris d’excepció: Serres (Michel Tanguy), Blanc Dumont (Jonathan Cartland), Godard (Martin Milan), Malik (Archie Cash), Franz (La popée d’ivoire), Luguy (Percevan), Crisse (Atalanta), Ribera (Le Vagabond des Limbes), Griffo (Giacomo C.), Parras (Les Inoxydables) i Aidans (Tounga). El Museu exposa una planxa de cadascun d’ells –original: insistim-hi– al costat de la pàgina ja publicada en àlbum. El contrast genera una química raríssima, un pessigolleig màgic que retrotreu a l’edat de la innocència, quan els tebeos eren l’aliment espiritual –i, en ocasions, prohibit– del futur adult.
D’Angulema, còpies
Però entrem d’una vegada en matèria: Joseph Gillain, àlies Jijé (1914-1980), compareix amb una pàgina de Michel Tanguy, la sèrie sobre el pilot homònim creada pel tàndem Uderzo/Charlier i que el mateix Jijé va acabar heretant quan Uderzo es va concentrar en Astèrix. Atenció, perquè Jijè, mestre de Giraud i autor de la sèria Jerry Spring, és una vaca sagrada del còmic francès. François Craenhals (1926-2004) n’és una altra, i la mostra inclou una planxa de Le chevalier Ardent, que és juntament amb Los 4 ases la sèrie d’aventures medievals –clarament inspirada en el Príncep Valent de Foster– per la qual ha passat a la història del tebeo. Mereix també especial atenció la primeríssima pàgina de Le dossier Jason Fly, sisè àlbum de la sèrie XIII, de William Vance (1935). Una (altra) joia a la qual cal afegir el cartell de la 4a edició de la Massana còmic, amb el cavaller Ramiro –un dels seus personatges– fent una triomfal (i nevada) entrada a Pal.
Fins aquí, aquest tresor ocult en V.O. que s’exposa ara per primera vegada i que en un futur –diu Pieras– ingressarà en els fons del Museu la Massana Còmic. Però com que no només d’originals pot viure el bon comiquero, la mostra es completa amb una trentena de plafons amb reproduccions de planxes dels noms obligatoris de la historieta francobelga del segle passat. No hi falten aquí els pioners (Les pieds nickelés, de Louis Forton) ni els megaclàssics (Spirou, de Franquin; Les Schtroumpfs, de Peyo) ni els autors de l’edat d’or, des d’Uderzo (Asterix) fins a Giraud (Blueberry), Tardi (Le demon des glasses) i Hermann (Jeremiah), amb les últimes incorporacions a l’Olimp (Bilal, amb Exterminateur, i Schuitten, amb Les cités obscures). Un repàs exhaustiu, en fi, a partir dels fons originals de la Ciutat del Còmic d’Angulema. La llàstima és que fins aquí només ens n’han arribat les còpies. Però ningú no és perfecte, ja ho deia Jack Lemmon. aluengo@andorra.elperiodico.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
