ESCALDES-ENGORDANY
- Protagonista El cantant Natxo Tarrés. Foto: TONY LARA
El plat fort del concert dels 40 Principals organitzat amb el patrocini de BIBM a la sala de Prat del Roure de dijous passat va ser Gossos. La proposta no era inèdita al Principat, ja que la formació manresana és una vella coneguda al país. De tota manera, la banda va arribar amb la promesa que presentava un producte diferent. Realment no s’equivocaven amb el qualificatiu. El grup liderat per Natxo Tarrés va interpretar majoritàriament els temes del nou disc, Dia 1
La sonoritat de les cançons noves va destacar amb relació a les antigues, ja que semblen tallades per un altre patró. Algunes composicions eren molt simples. Quant a l’apartat rítmic, alguns temes coixejaven una mica. El nou so de Gossos ensenyava les intencions del grup, però algunes limitacions a l’hora d’interpretar deixaven el públic una mica desil.lusionat. També les lletres es podrien millorar. Malgrat que la temàtica –ressorgir de la crisi– va donar bones vibracions, algunes rimes eren massa òbvies. Finalment, la solvència vocal d’alguns membres del grup hauria de millorar, sobretot si es pretén donar-los protagonisme en determinades cançons. S’ha de reconèixer, també, que els anys són un punt a favor de la formació. El directe es va percebre molt treballat: tant gestualment –coordinació entre els integrants i amb la part tècnica– com rítmicament –programació de les cançons, explicació del muntatge. A més, el flirteig amb estils com ara el reggae o el hip-hop van ser una grata sorpresa. La sensació final va ser que Gossos ha emprès un nou camí amb una fita, el problema és que Dia 1 sembla un avantprojecte que encara ha d’evolucionar. Tot i això, les sensacions del concert van deixar pas a l’optimisme, ja que el resultat final es preveu que sigui gratificant.
D’altra banda, Zenntric va oferir el que el públic adolescent volia: temes enganxosos amb poca coreografia i un directe que tirava de tòpics. Els salts a l’escenari van ser constants i un dels micros va patir la bogeria descontrolada de rocker d’un dels artistes. Sembla que les dues formacions encara estiguin en procés d’autodescobriment. Potser sols cal tenir paciència.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
