ANDORRA LA VELLA
- La descobridora Conxita Boncompte, dijous passat a La Llacuna. Foto: TONY LARA
HISTORIADORA.
L’aparició de les Pageses d’Andorra (1906) serà sens dubte un dels esdeveniment artístics de l’any. La historiadora catalana Conxita Boncompte ha tret aquesta obra dels llimbs del mite i del rumor i l’ha portat al dels fets concrets i fefaents. Persisteixen, però, alguns interrogants: ¿són en veritat andor- ranes, les protagonistes del dibuix? Si és així, ¿com les va conèixer? ¿Per què li van cridar l’atenció? ¿Quin lloc ocupen dintre de l’obra de Picasso? ¿Quina relació tenen amb Les senyoretes d’Avinyó i el cubisme? ¿Com s’ha d’interpretar la posició, el gest i el vestuari de les dues andorranes? Boncompte ha interpretat el dibuix –llapis i tinta sobre traços de carbonet i guaix blanc– a la llum de la seva tesi doctoral, Iconografia picassiana entre el 1905 i el 1907. I una cosa la té clara: l’andorranitat de les pageses.
–Comencem pel començament: ¿quan dibuixa Picasso Pageses andorranes?
–En algun moment de l’estiu del 1906, durant la seva estada a Gósol, que es va allargar des de mitjan maig fins al 15 d’agost. És un moment especialment prolífic fins i tot per a un pintor compulsiu com ho era ell. La data exacta la desconeixem.
–¿Qui els posa el nom i quan?
–Tampoc no ho sabem. De fet, Picasso només va titular el Guernica. Així que és improbable que li posés ell, el nom. Sembla que el primer a parlar de les Pageses andorranes amb aquest nom sigui Pierre Daix, al seu catàleg del 1966. Picasso el va revisar, així que té el seu aval. A la traducció al castellà es titula Aldeanas de Andorra.
–Picasso va pintar moltes altres pageses que recorden molt les nostres… però no en diu andorranes. És estrany que les úniques andorranes amb certificat d’origen siguin les d’aquest dibuix.
–És cert que Palau i Fabre, un altre catalogador –i amic– de Picasso, li posava moltes pegues: no acabava de veure per què aquestes pageses havien de ser andorranes i no gosolanes com totes les altres. Fins i tot el va retitular: Parella d’andorranes i cap de gosolana, quan és evident que el cap esbossat és l’estudi d’una de les pageses. Segons ell, l’única explicació és que Andorra li devia semblar més internacional, més coneguda que Gósol. Una bajanada, perquè Gósol és precisament coneguda per Picasso. I no oblidem que el mateix Picasso va revisar i corregir el catàleg de Daix: si no fossin realment andorranes, ¿per què hauria d’haver admès aquesta excentricitat en el conjunt de l’obra gosolana?
–Hi ha qui ha vist en les Pageses, especialment en el cap esbossat, un retrat de Fernande Olivier.
–Quan retrata Fernande, Picasso transcendeix el model físic i l’adapta a les imatges de les marededéus romàniques que aleshores l’obsessionen. De fet, no són retrats de Fernande, sinó idealitzacions. Vol captar-ne l’ànima, i per això la vesteix amb la màscara de les talles romàniques. La imatge de la divinitat. Les Pageses, en canvi, són retrats de personatges reals. No busquen la transcendència, sinó el realisme.
–¿I com devia conèixer les andorranes del dibuix?
–Només hi caben hipòtesis: potser en un viatge a la Seu acompanyant els seus amics contrabandistes. Recentment he sabut que hi ha hagut molts vincles familiars entre Gósol i Sant Julià de Lòria. ¿Qui sap? El cert és que les Pageses andorranes són per a Picasso l’encarnació d’un món i d’unes tradicions paganes que va creure redescobrir a Gósol.
–¿Podem considerar-lo una obra cubista?
–No és un dibuix pròpiament cubista. Formen part del procés que culminarà en Les senyoretes del car- rer Avinyó (1907), que és encara una obra protocubista. Picasso s’endurà les pageses a París i hi continuarà treballant de manera compulsiva: les despulla, els dóna proporcions similars a les de les primitives deesses de la fertilitat i el resultat final és Dues dones nues, avui al MoMA de Nova York, on les pageses andorranes s’han convertit en dues pompeianes que semblen sortides d’un mosaic.
–¿Com hem d’interpretar les Pageses? ¿Qui o què encarnen?
–Dèmeter, la deessa de l’agricultura, i la seva filla Persèfone, que vivia mig any a l’Hades, l’infern, i l’altre mig a la Terra. Per això inclou el vano en una posició central: el moviment d’obrir-se i replegar-se simbolitza el cicle etern de la vida i de la mort. Dèmeter i Persèfone estan vinculades als misteris eleusics, els més pretigiosos del món pagà, els útlims vestigis del qual Picasso creu descobrir a Gósol.
–Sergi Mas relaciona les Pageses amb la talla romànica de Meritxell, se sorprèn que fossin estilitzades com models i que no duguessin arracades…
–La meva àvia era d’Escalarre, al Pallars, i tenia de jove aquesta figura així d’estilitzada. D’altra banda, la pagesa més alta –que per a mi, és la mare– sí que en du, d’arracades. No sabria dir si tenen un simbolisme especial: potser Picasso n’hi va posar a una sí i a l’altra, no, per dotar l’obra d’un cert ritme intern. Pel que fa a les medalles, crec que Picasso ens està dient, simplement, que s’han vestit de festa, per anar al ball o a Missa.
–I els mocadors, ¿què signifiquen?
–Quan anaven a treballar les pageses es lligaven els mocadors amb un llacet sota la barbeta. Així les pinta sovint Picasso. Però les dues andorranes el porten posat d’una altra manera: adaptat al típic mo- nyo tipus castanya que les dones es feien a pagès quan es mudaven.
–¿Per què les col.loca en aquesta posició tan forçada?
–Ho interpreto com la relació entre una mare, la de l’esquerra, i la filla. La mare és més discreta i reservada. La filla, més arreglada. Per això li posa arracades. Insistirà en aquesta posició i l’anirà retocant, perfilant i depurant, fins que s’acabaran donant la mà a Dues dones nues, l’oli del MoMA.
–I per acabar, ¿per què introdueix en un dibuix pràcticament acabat l’esbós del cap, a baix a l’esquer- ra?
–El cap esbossat a la faldilla de la pagesa més alta –una superfície sense gaire interès– suggereix que Picasso ja està començant a plantejar-se l’evolució futura de l’obra, que l’allunyarà dels trets personals, reals, de la model per adaptar-los als trets més esquemàtics de la màscara romànica. aluengo@andorra.elperiodico.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
