- La mallorquina compareix a l’Auditori l’1 d’octubre amb
- ‘El último trago’
A. LUENGO
ORDINO
- La cantant mallorquina Concha Buika, que ha maridat jazz, flamenc i copla, actua l’1 d’octubre a Ordino. Foto: EL PERIÒDIC
Trisexual, tridimensional i trifàsica”. Així és com es va (auto)definir en una ocasió memorable Concha Buika (Palma de Mallorca, 1972), que l’1 d’octubre debutarà a l’Auditori Nacional –i al país– amb els temes d’El último trago, homenatge explícit a la gran Chavela Vargas parit a vuit mans amb la complicitat de Chucho i Bebo Valdés, Javier Limón i Pedro Almodóvar, fan declarat de la mexicana. El cert és que el cartell del Narciso Yepes serà aquest any més llatí que mai, perquè l'”africana desorientá de Mallorca” –una altra de les seves glorioses autodefinicions– s’afegeix a María Pagés, que hi actuarà el 29 d’octubre, com ja va avançar setmanes enrere EL PERIÒDIC.
És Buika un dels fenòmens més interessants, exòtics i sorprenents de l’escena espanyola contemporània. Hi va irrompre com un cicló al 2006, amb Mi niña Lola, el segon disc, i ja sota la tutela del productor Javier Limón, el seu pigmalió artístic. El món va descobrir aleshores un rostre i una veu singularíssims: mallorquina d’origen guineà, Buika oferia un improbable còctel de jazz, copla i flamenc que acabava amb el primer hit marca de la casa: Jodida pero contenta. Dos anys després se superava amb Niña de fuego, que incloïa temes propis, coplas de Concha Piquer (Falsa moneda), ranxeres mexicanes (Volver.volver) i fins i tot una versió de La Bohème, d’Aznavour. Niña de fuego la va catapultar definitivament cap al firmanent internacional, amb dues candidatures als Grammy llatins, i col.laboracions de luxe amb Mariza (Pequeñas verdades) i Nelly Furtado (Fuerte).
aluengo@andorra.elperiodico.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
