- L’obra torna restaurada i amb nou ‘pare’: el pintor de Sort Jeroni d’Herèdia
EL PERIÒDIC
SANT JULIÀ DE LÒRIA
- El retaule de Sant Esteve, restaurat, tot just abans de tornar a a casa. Foto: EL PERIÒDIC
El retaule barroc de Sant Esteve torna a lluir a l’església de Bixessarri. En va sortir al 2003 per ser restaurat, i el que havia de ser una excursió temporal s’ha anat allargant de manera rocambolesca fins que finalment ahir el servei de Patrimoni el va tornar a penjar al seu emplaçament original. Aquests set anys, però, han sigut especialment fructífers, perquè el retaule no sols ha recuperat els colors sinó que també ha trobat pare: un equip d’experts de la Universitat de Girona (UdG) va identificar l’any passat el Mestre d’Ansalonga, a qui tradicionalment havia estat atribuït, amb el pintor Jeroni d’Herèdia, probablement orginari de Sort i de qui se sap que al 1639 s’estava a Canillo treballant en el retaule de Sant Serni i Sant Martí. Segons les conclusions dels historiadors de la UdG, Herèdia és també l’autor d’una desena d’obres més que s’han conservat a les capelles i esglésies del país, des del retaule de Sant Martí de la Cortinada fins al de Sant Miquel d’Ansalonga, passant pel de Sant Pere d’Aixirivall –també restaurat, i que va ser restituït l’estiu passat– i pel Sant Pere apòstol de Ransol, la pintura sobre tela més antiga conservada al país.
Pel que fa al retaule de Bixessarri –o Bissisarri, segons la nomenclatura oficial– el servei de Patrimoni el va restaurar al 2004, però les obres d’adequació de l’església –drenatge perimetral exterior, canvi de la coberta i repintat amb calç de les parets interiors– no es van completar fins al 2008, i just després, la peça va ser escollida per a la mostra Un profund i llarg viatge, que no es va clausurar fins al mes passat. Tot plegat justifica els set anys de retard. Però l’espera ha valgut la pena, perquè al retaule –amb el titular de l’església flanquejat per Sant Andreu i Sant Miquel, i que al 2004 presentava importants aixecaments i pèrdues de policromia– se li han reintegrat les llacunes de color, se l’ha protegit amb una capa de vernís i se li ha aplicat un tractament amb insecticida. Un lífting complet que l’ha deixat com nou, i que es completa amb amb la substitució de la tela del frontal de l’altar. Finalment, s’ha muntat sobre l’estructura d’acer que el fixa ara al mur del temple. Val a dir que es tracta de la tercera restauració de què es té notícia, després de les practicades el 1977 i el 1982. cultura@andorra.elperiodico.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
