‘Be water, Escaldes’

  • El Centre d’art inaugura una col.lectiva amb una trentena d’artistes i l’aigua com a eix temàtic

A. L.

ESCALDES-ENGORDANY

Periodic
Xarranca Estévez i Fernández, en la impactant instal.lació de la mostra Art i aigua, ahir. Foto: TONY LARA

Escaldes és líquida, fluïda i també aquosa. I durant aquest setembre, una mica més, encara. Des d’ahir i fins al 2 d’octubre es pot visitar al Centre d’art (CAEE) la mostraArt i aigua, col.lectiva amb una trentena d’artistes locals i l’aigua –és clar– com a fil conductor. Ara que l’element líquid tindrà fins i tot un museu temàtic, potser ha arribat l’hora de replantejar-se el lema corporatiu i –amb el permís de Bruce Lee– substituir allò tan suat de Parròquia de la música pel molt més sucós de Be water, Escaldes… L’aigua –qui ho havia de dir– inspira. Inspira, per exemple, les instal.lacions amb què compareixen els artistes conceptuals Faust Campamà (La Set, amb cinc ampolles i dues copes plenes de sorra) i Eve Ariza, que presenta sota el lema Aigua mineral una altra col.lecció d’ampolles –marca El Miracle– que evoquen vagament la merde d’artiste que als anys 60 va patentar Piero Manzoni. Obren l’exposició, però que ningú no es confongui: són una obra d’art, no un detall de l’organització per refrescar els visitants acalorats. La Set i Aigua ineral constitueixen dues aproximacions poc convencionals a un tema tan difícil d’agafar com ho és l’aigua. I serien probablement el més interessant de la mostra si no fos per la Xarranca de vidre creada a quatre mans per Mayte Estévez i Carlos Fernández. Segur que Cortázar apreciaria el detall.

Sorpreses a part, Art i aigua constitueix un directori aproximat de l’actual panorama artístic nacional: no hi falten els noms habituals –amb el venecià Francisco Sánchez al capdavant i un ampli sac on també hi figuren per dret propi des de Lluïsa Casas fins a Gemma Piera, Mercè Ciàurriz, Arnau Pérez Orobitg, Maite Luque, Jordi Albelda, Alfons Valdés i Rosa Mujal– i a més recupera artistes incomprensiblement desapareguts les últimes temporades: Carme Massana n’és una. I Rafa Contreras –aquí reconvertit en pintor–, Chantal Bernard i Mercè Juvés. Interessant és també el descobriment de noms nous que rarament tenen l’oportunitat d’accedir al circuit comercial: Atrenció a la pintora Sílvia Guillem, al fotògraf Josep Maria Pedral i a l’escultor Ahmed Keshta. Es compleix així una de les funcions prioritàries amb què es va crear el CAEE: “Oferir als artistes de casa una plataforma per mostrar la seva obra”, com deia ahir la consellera de Cultura, Núria Barquín. I després d’Art i aigua, més sabor local amb la Mostra d’art. En la conjuntura actual, no ho criticarem, a risc de reiteratiu.
aluengo@andorra.elperiodico.com

Per a més informació consulti l’edició en paper.

Comparteix
Notícies relacionades
Comparteix
El més destacat
Publicitat
Entrevistes culturals
Guanyador del Premi Fiter i Rossell 2025
Músic
Bateria de la banda andorrana Persèfone
Publicitat
Publicitat
Publicitat

SUBSCRIU-T'HI

De la redacció al teu dispositiu