Està concloent un treball que s’allunya de tot allò que ha fet en la seva llarga trajectòria com a artista. Reconeix que ha estat “molt dur”, ja que es tracta d’una obra “complicada” en la qual ha hagut de fer front no només a la seva feina i a les complicacions d’aquesta, sinó també a la coordinació amb els altres professionals implicats en el projecte. Es tracta de l’autor de la font escultòrica del projecte Caldes, Javier Balmaseda, qui malgrat tot, es mostra satisfet. “Hi ha hagut gent que ha vingut a agrair-m’ho i quan veig els nens jugant a les basses, com gaudeixen… només per això ha valgut la pena“, valora Balmaseda en veure gairebé acabat el projecte Caldes, que té com un dels punts emblemàtics l’escultura de la placeta del Madriu, que representa “els inicis del termalisme de l’aigua termal a Andorra”.
LLEGEIX MÉS: La font escultòrica que ‘refrescarà’ la part antiga d’Escaldes-Engordany
Tot i que l’escultura és el referent del projecte que ha materialitzat a la part alta d’Escaldes-Engordany, i no obstant que sigui el que dona “importància” a la intervenció, l’artista reivindica que el projecte és “com un tot, com un conjunt” que arrenca, és cert, a la font, però que comença a “estendre’s, a desplegar-se, a expandir-se per la ciutat generant espais, com si estiguessis refent la ciutat, aportant algun aspecte nou, aportant riquesa”, reflexiona Balmaseda.
Durant l’elaboració del projecte reconeix que s’ha anat trobant amb “moltes dificultats”, que en algunes ocasions l’han portat a haver de modificar el producte inicial, com per exemple, la barana prevista al passeig, que havia de ser de formigó i finalment ha estat concebuda com una reixa, inspirant-se en la seva obra ‘Sòlids aparents’. Entre els factors que han intervingut a dificultar el projecte esmentat, d’una banda, la concepció tenint en compte l’espai urbà, que té “unes característiques” que obliga a “ajustar-se a les normatives” i això ha fet que al llarg de l’execució se n’hagin derivat certs ajustaments.
Acostumat a treballar sol, ha hagut de coordinar la seva feina amb la d’arquitectes i enginyers. “Estàs treballant en un camp on ja hi ha unes directrius, que s’elabora d’una manera” i quan arriba l’artista és com una mena “d’intrús fent una cosa que normalment no fa“, exposa. Per aquest motiu, la visió més creativa de l’artista ha de conviure amb uns professionals que potser no estan adequats a la “improvisació”, ja que estan molt abocats a la funcionalitat.
Caldes ha representat per a Balmaseda, a escala tècnica, el més complex que ha fet en la seva carrera, però també creu que li servirà en la seva evolució com a artista. No en va, concep l’art com una eina de recerca que li serveix per evolucionar i afegeix que “després d’un projecte com aquest em costa pensar en alguna cosa més lleugera”. A més, pensa que “una de les coses més importants” del concurs per a la remodelació de la part alta d’Escaldes-Engordany ha estat, precisament, incorporar artistes del país i remarca que ha estat el “concepte artístic el que ha decidit com havien de ser les coses” al voltant de la intervenció urbanística.
Una obra que, a banda de les sensacions que està causant entre el públic menys entès en art, està tenint repercussió en el món artístic. Sense anar més lluny el crític d’art Fernando Castro l’ha felicitat. Per acabar, cal destacar que al projecte li queden petits retocs, alguna aixeta o detalls d’il·luminació per estar culminat del tot i si bé en un principi el projecte havia estat concebut per arribar fins a Caldea, quan es va veure “l’envergadura i els costos” es va restringir a la part alta, però Balmaseda no descarta que en un futur pugui tenir continuïtat.
