La transformació d’Andorra no serà possible sense aconseguir un país sostenible i sobirà energèticament i aquest és l’objectiu que perseguim amb el Projecte de llei d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic que el Govern va aprovar el passat mes de gener.
D’entrada, crec que allò que cal destacar és el compromís i la voluntat que suposa recollir uns objectius i regular-los a través d’una llei que ara requerirà d’un suport i implicació col·lectius per tal que aquesta transformació es faci amb convicció i des del suport d’una majoria social i política que entengui que aquest és el camí que cal fer.
I no es tracta d’un camí nou. En un país com el nostre, el sentit comú de l’home que ha viscut connectat a la terra i tot allò que li dona, ha sabut, des de sempre, quina és la relació que necessita establir-hi. Els nostres avantpassats ja van ser pioners en l’exercici de polítiques sostenibles i respectuoses amb l’entorn que les dinàmiques de consum del darrer mig segle van relegar completament, negant-se a evidències com l’esgotament dels recursos naturals o les conseqüències de sotmetre’ls a una sobreexplotació ferotge.
És innegable que el creixement de la població que ha experimentat el país ha comportat una pressió sobre el territori i l’entorn i s’ha traduït, òbviament, en un augment de la demanda i del consum de recursos naturals i energètics que requeria plantejar uns límits i decidir, també, si Andorra es volia comprometre amb els objectius mundials de sostenibilitat i de lluita contra el canvi climàtic, com així ha estat.
Aquest compromís passa per assentar les bases d’un model racional i responsable que no comprometi les generacions futures. I ser responsable vol dir assumir tot allò que es derivi d’aquest canvi de paradigma que estigui en la nostra mà, començant per l’objectiu prioritari que és contribuir a la reducció dels gasos amb efecte hivernacle. El compromís de país, fixat per llei, és reduir les emissions a un 37% anual amb horitzó a l’any 2030, objectiu per al qual queda poc més d’una dècada. Hi contribuiran decisivament la transformació del parc automobilístic del país, a través de la introducció del vehicle elèctric, que s’espera que sigui d’un 20% l’any 2020 i representi el 50%, l’any 2050.
L’altre gran repte el marca el concepte de sobirania energètica, amb la reducció progressiva de la dependència de l’exterior a partir de la generació d’energia elèctrica amb dos objectius clars: que siguem capaços de cobrir el 33% de la demanda interior amb vistes a l’any 2030 i del 50%, l’any 2050, bo i assegurant que el 75% generació d’energia provindrà de fons d’origen renovable.
Ens trobem davant d’un repte importantíssim i hem de ser conscients que de la implementació d’aquest nou model en depèn el futur de l’economia i de la societat. Hem d’aprofitar els avantatges que aporta el fet de ser un país de petites dimensions per tirar endavant el conjunt de mesures previstes i ser l’exemple de transformació que el món no acaba de voler assumir. Tornem als orígens, pensem amb la lògica dels nostres padrins aprofitant l’experiència i el coneixement que ha aportat la revolució tecnològica de les darreres dècades i tenim el futur guanyat.
