La Noa, la menor de 10 anys reclamada des del 2015 per la seva mare gallega, seguirà vivint a Andorra amb el seu pare. Així ho havia manifestat el progenitor a principis d’any i va quedar confirmat en l’aute del passat 27 de març que la sala civil del Superior va fer pública just ahir. L’alt tribunal va desestimar el recurs interposat pel Ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior –que actuava en nom del Ministeri de Justícia d’Espanya en compliment de les obligacions imposades pels convenis– contra l’aute que s’havia emès el 27 de desembre del 2017.
Aquell aute rebutjava la petició de retorn de la menor que havia fet el mateix ministeri espanyol emparant-se amb el procediment establert a la Llei 2/2011 i amb el Conveni de la Haia sobre els aspectes civils del segrest internacional de menors. Segons preveuen els articles 12 i 13, la demanda de retorn es pot denegar «si ha transcorregut més d’un any del desplaçament i es demostra que la persona s’ha integrat en el nou entorn». I així li constava al Batlle d’instància, que havia recopilat informació sobre els vincles familiars i d’amistat de la menor, a més de comptar amb un informe sociofamiliar i d’altres d’avaluació de l’escola i els resultats de l’exploració de la Noa, que destacaven la seva maduresa i determinació.
El Superior també va al·legar que en el moment en què el pare es va emportar la menor –fins al 2015 tots dos vivien a Galícia encara que ja estaven separats–, la mare no tenia el dret de custòdia, ja que se li va atribuir en la sentència que va emetre un jutjat de primera instància espanyol el 20 d’octubre del 2017. La mare reclamava la menor, entre altres motius, perquè considerava que «el pare incomplia sistemàticament les seves responsabilitats, vexava la seva filla a les xarxes socials i s’havia emportat la nena sense el seu consentiment i coneixement».
