El SEP i el Sipaag van denunciar ahir a través de dos comunicats un abús dels eventuals al cos d’Ensenyament i desigualtats salarials i precarització laboral en l’Administració en general, respectivament. Tots dos sindicats van utilitzar les dades fetes públiques pel Departament d’Estadística dijous passat per escudar-se i argumentar les seves queixes.
D’una banda, el SEP va recordar que l’any 2018 hi havia 248 professors eventuals, «el que és més d’una quarta part del total del personal d’Ensenyament (962 segons les estadístiques)». Així, en el mateix comunicat, el sindicat va lamentar que en els últims 10 anys el nombre d’eventuals hagi crescut «un 74,6%», mentre que el de funcionaris «hagi devallat un 6,7%» i els contractuals s’hagin incrementat en un «41%». En aquest sentit, el SEP entén que «moltes places vacants s’han cobert amb eventuals i contractes que s’han anat prorrogant sense arribar a consolidar-se». Per aquest motiu, es va voler posar de manifest que, «encara que es consolidin una setantena de places mitjançant concurs, l’eventualitat continuarà sent desproporcionada, i molts d’aquests eventuals seguiran sent de llarga durada, vist que les estadístiques posen en relleu que com a mínim hi ha hagut aquesta mateixa proporció d’eventuals des del 2015».
D’altra banda, des del sindicat es va cridar l’atenció sobre la desigualtat salarial entre cossos de l’Administració general. «La massa salarial per persona del Cos d’Ensenyament està a la part baixa de la forquilla. En aquest punt, es vol assenyalar que, encara que la mitjana sigui de 30.539 euros anuals, la majoria del personal no té aquest salari», es va apuntar en el comunicat. A més, les dades facilitades per Estadística també van mostrar un creixement del 14% de la massa salarial, «un augment que està descontextualitzat i allunyat de la realitat de la majoria de treballadors».
Menys sou i més plantilla
En una línia similar, el Sipaag va denunciar la precarització laboral que «està patint de forma generalitzada l’Administració». D’aquesta manera, i també prenent com exemple l’última públicació d’Estadística, «la massa salarial per persona al cos general és la més baixa de la forquilla presentada amb 29.664 euros». Aquesta xifra, segons Estadística, ha crescut un 6,8% des del 2008, mentre que la plantilla ho ha fet en un 18,6%. Per aquest motiu, el Sipaag entén que «la mitjana dels salaris ha disminuït en aquesta darrera dècada, i encara no s’han comptabilitzat les retallades produïdes aquest 2019 arrel de l’eliminació de l’IPC dels anys 2011 i 2012».
En referència a aquest punt, el SEP va afegir que tot plegat «guarda relació amb el 12,3% de creixement de la plantilla –d’Ensenyament–, ja que molts tenen igual o pitjor nòmina que 10 anys enrera».
Eventualitat perpètua
El Sipaag també va denunciar la precarització les dades sobre la relació contractual amb l’Administració. «Gairebé una quarta part de la plantilla està conformada per eventuals, que han crescut un 99,1% des del 2008. De 944 persones adscrites al cos general, 223 són eventuals, i des del 2015 com a mínim que la xifra d’eventuals supera els dos centenars», va assegurar el sindicat en el seu comunicat. I va afegir: «Així, s’interpreta que s’està perpetuant l’eventualitat. El Sipaag considera inadmissible aquesta política contractual, que posa en risc la necessària neutralitat dels treballadors públics».
Finalment, el sindicat va anunciar que rebutja que es vulgui responsabilitzar els treballadors de l’Administració general de la despesa en personal, ja que «les estadístiques deixen clar que són els membres del Govern, els càrrecs polítics i relacions especials, entre d’altres, amb una massa salarial per persona de 51.882 euros, els que tenen «bons sous», i no els treballadors corrents.
La secretària general del SEP, Anna Mundó, per la seva banda, va reafirmar el compromís del sindicat per «revertir aquesta situació i a millorar les condicions generals de tots els treballadors del Cos d’Ensenyament en un termini de temps el més breu possible».
