De petita volia tocar la bateria però la seva àvia la va orientar cap el violí, i des de llavors no ha parat. Formada a Andorra i Barcelona, on va estudiar violí modern i va tocar en diversos grups a més de donar classes a nens, després d’un periple per Nicaragua i República Dominicana, fa dos anys va tornar a Andorra on el retrobament amb la seva gent i la natura l’han dut a publicar el seu primer treball musical amb un violí elèctric i un pedal looper.
Com van ser els seus inicis?
Vaig començar als set anys, a l’Institut Andorrà d’Estudis Musicals, amb el Jordi Albelda i el Gerard Claret. Llavors no sabria dir-te si m’agradava tocar el violí, però el Jordi tenia una energia que enganxava. Ens portava a fer concerts pels poblets del Pirineu i es va crear un grup molt maco. D’aquella primera generació de la JONCA, quasi tots ens hem dedicat a la música.
Quant es va adonar que la música clàssica no era per a vostè?
A Barcelona vaig estudiar violí modern i em vaig adonar que volia provar altres coses. La música clàssica és molt acadèmica, s’ha de tocar com toca i és preciós que sigui així, però a mi la interpretació de peces d’una altra persona no em cridava l’atenció. Jo volia tocar d’oïda i sobretot crear la meva pròpia música.
I això ho ha trobat amb el violí elèctric?
Totalment. A Barcelona ja vaig tenir un però encara no havien evolucionat gaire i pesava molt. Em vaig retrobar amb ell quan vaig tornar a Andorra, però el que em va impulsar a tocar el violí elèctric va ser el looper, el pedal. M’ha permès tenir una connexió més profunda amb el violí perquè m’ha ajudat a crear la meva pròpia música. A través del looper he trobat la meva veu musical.
I com és la teva música?
Intento que sigui autèntica, sense artificis.
Però molt abans d’això va decidir creuar l’Atlàntic i anar-se’n a Nicaragua. Per què a aquest país?
Perquè volia conèixer una cultura diferent. Amb la meva parella, que també és músic, ens vam anar cap allà i vam muntar una vida nova.
Una vida musical?
Sí, vaig treballar en dos projectes d’educació musical per a nens amb menys recursos econòmics. Els dos projectes tenien finançament europeu, un des d’Alemanya i l’altre des d’Andorra, que es deia Música para vivir i que vaig fundar.
I després van anar a la República Dominicana per fer el mateix?
En aquest cas, vam anar a una zona rural de difícil accés. Allà vaig crear el projecte Maestro per ensenyar-los a tocar música amb instruments reciclats.
I després va decidir tornar a Andorra?
Si. Retrobar-me amb la família, els amics, les muntanyes ha estat genial. La reconnexió amb la natura em va inspirar el meu primer treball musical, El futur de les roques, gravat a Lió.
El seu primer treball, El futur de les roques, es podrà escoltar online a finals d’any a les plataformes de música habituals.
