Estic convençut que totes les conselleres i consellers generals, el dia que juren o prometen el seu càrrec, ho fan per treballar en benefici de l’interès general, tot fent millorar i progressar el país. A més, per bé que tota la ciutadania hem adquirit els mateixos drets i deures, la sensibilitat per aquelles persones en situacions més sensibles, de vulnerabilitat o amb necessitats especials han de tenir, ineludiblement, una prioritat especial.
La Proposició de Llei qualificada del règim electoral i del referèndum, una llei doblement qualificada que ahir necessitava la majoria de vots, tant en la circumscripció nacional com la parroquial per a la seva aprovació i que no va obtenir, va suposar, al nostre entendre, un acte d’indecència política. No podem compartir sota cap principi que els posicionaments polítics legítims de qualsevol formació siguin tergiversats i, per un tacticisme mal entès, tombin propostes adreçades a millorar la situació de tota la ciutadania, en general, i a les persones discapacitades, en concret.
El text legal que ahir no va prosperar empara el desplaçament de les persones amb problemes de mobilitat fins als col·legis electorals i que els votants amb discapacitat puguin sol·licitar que una persona de la seva elecció els presti assistència per dipositar el vot. Però no només això. També regula que aquest col·lectiu pugui rebre tota la informació necessària perquè puguin exercir el dret a vot, adaptant els materials perquè votar sigui fàcil i accessible. Parlem de situacions tan necessàries com poder disposar de paperetes en braille, suport sonor o electrònic, habilitar cabines degudament il·luminades i accessibles, o garantir els suports perquè puguin participar en les meses electorals. Drets que són tant bàsics com essencials per tots els ciutadans i que són fruit de la política de proximitat. De l’acció política de poble. En definitiva, aquesta llei neix d’escoltar els nostres veïns i comprovar que podem traduir les seves necessitats en drets reconeguts a l’ordenament jurídic andorrà.
La norma legal, que no ha prosperat, tampoc permetrà ampliar els supòsits pels quals es pugui sol·licitar la modalitat de vot per correu per dipòsit judicial. La proposició de llei hauria permès oferir aquesta modalitat de vot a esportistes desplaçats a l’estranger i als familiars de responsables en missions diplomàtiques. Addicionalment, i per primera vegada, s’obria la possibilitat que ciutadans i ciutadanes, de manera voluntària, poguessin ser presents a les meses electorals, sumant més participació al procés de votació i transparència al nostre sistema electoral.
Malauradament, ahir l’abstenció dels grups parlamentaris socialdemòcrata i Terceravia-Unió Laurediana-independents, va fer que aquest text no s’aprovés. El grup parlamentari socialdemòcrata va defensar l’abstenció a la proposició de llei que ells mateixos havien presentat, adduint que altres propostes significatives plantejades, no quedaven reflectides al text final. Per altra banda, però, el sentit del vot de Tercera via va ser del tot inversemblant. Durant els treballs en comissió, i coneixent quina és la correlació de forces en seu parlamentària i tenint en compte la doble qualificació de la llei, van ser múltiples les esmenes que es van transaccionar i aprovar per unanimitat o majoria. Aprofitant els mecanismes a l’abast dels consellers i conselleres generals per a negociar propostes consensuades i convergents en el si de la comissió, es van fer molts esforços i treballs per aconseguir arribar a textos acceptables i acordats. És a dir, allò que es reflectia en el text final de la llei ahir sotmesa a votació comptava, a priori, amb un ample consens entre totes les forces parlamentàries.
El sentit de vot del grup lauredià a aquest text consensuat manifesta, al nostre entendre, una forta manca de compromís polític i una deslleialtat sense precedents que mostra un desconeixement absolut dels mecanismes de negociació parlamentària. S’havia treballat la llei en comissió, s’havien negociat les transaccions perquè comptessin amb el seu vistiplau i la resposta ha estat donar l’esquena a una llei que empoderava a les persones amb discapacitat a l’hora d’exercir el seu dret a vot, dotava de més facilitats per a votar per correu i feia més participatives les meses electorals. Convindran amb mi que oposar-se a aquestes mesures, com va fer Terceravia, no té cap mena de sentit.
Malgrat la incoherència palmària demostrada ahir en seu parlamentària, des de Liberals d’Andorra no donarem el nostre braç a tòrcer. Avui mateix entrarem a tràmit una proposició de llei per garantir que, aquesta vegada sí, totes aquestes mesures tirin endavant.
President del Grup Parlamentari Liberal
Menu
Menu
