La tercera onada està sent més devastadora del que ens esperàvem, els contagis avancen sense control en gran part dels països, provocant nous confinaments i restriccions més estrictes a l’activitat i a la mobilitat. No obstant això, seguim veient un nou horitzó post pandèmia positiu gràcies a les vacunes i al suport addicional de les polítiques de les grans economies, la qual cosa ens hauria de portar a un major dinamisme en el segon semestre de 2020. En aquest sentit les projeccions per 2021 s’alcen un 0,3% més i s’estima que el creixement global sigui del 5,5%, després d’una contracció en el 2020 del 3,5%.
Com era d’esperar l’economia americana frena el seu creixement en el 4T del 2020 com succeís en ambdós costats de l’Atlàntic amb l’arribada de la tercera onada, però les dades han rebel·lat una economia americana més robusta. De manera que s’estima una contracció en el 2020 del 3,4%, el pitjor exercici des de 1946, sent la despesa i el consum els principals detractors. El desbloqueig del segon pla d’estímuls de Biden, podria ser proper als 2 bilions de dòlars (al voltant d’un 9.0% de l’PIB), això sumat a l’elevada taxa d’estalvi del nord-americans ens porta a pensar que com ja vam veure l’estiu passat la recuperació aquest any també podria sorprendre positivament, estimada per ara en 5.1%.
Positiu però no per a tots, la zona euro perd impuls en part pels perifèrics, en aquest sentit el creixement per a la zona euro seria del 4,2% per al 2021 després de una caiguda del 7,2% al 2020. L’impuls va vindre de les exportacions, la construcció i també gràcies al fort pes al país en la indústria i manufactura en el cas d’Alemanya, així s’estima una lleugera contracció per sota del 1% per al 4T per tancar l’any amb un retrocés del 5%. Per la seva banda el país gal, tot i les fortes restriccions vigents durant gran part del quart trimestre, va mostrar una contracció menor del que s’esperava del 1,3% gràcies a la inversió empresarial i a les exportacions que van continuar creixent, el que deixa el PIB de l’any 2020 cedint un 8,3%.
I de nou parlem d’Espanya que amb una contracció anual del 11% continua essent la pitjor dada de totes les economies de l’Eurozona, després Grècia. Diversos factors han portat a Espanya a aquesta situació, el turisme i la demanda externa han estat els grans retractors, i a més el consum intern segueix sent feble. Si per una banda governs, famílies i sectors minoristes van aconseguir superar-se en la segona onada el sector privat continua estancat amb pràcticament zero inversions empresarials.
El pronòstic és millor per als mercat emergent, sobretot a la regió asiàtica on les estimacions tanquen el 2020 amb tan sols un retrocés del 1,1% per avançar al 8,3% de cara al 2021. Mentre Llatinoamèrica haurà de continuar lluitant contra la pandèmia en aquest 2021, la Xina es desmarca, mostrant un creixement en el quart trimestre del 6,5% i tancant l’any 2020 en un 2,3%, impulsada pel sector exportació. El consum, un impulsor clau del creixement, s’ha quedat endarrerit després del ressorgiment de casos d’Covid, però a mesura que es redueixin les restriccions serà un altre catalitzador econòmic clau de cara a aquest 2021 que podria portar a la Xina a créixer per sobre del 8%.
Els bancs centrals es mantenen a l’espera de l’evolució de la pandèmia per afegir velocitat al creixement o recollir veles. Així la Fed no traslladar cap acció efectiva, mantenint els tipus ancorats en el rang 0.0% – 0.25% i el volum de compra d’actius en 120mm $ a el mes. De la mateixa manera ho va fer el seu homòleg, el BCE de Christine Lagarde, que continuarà brindant els estímuls monetaris acordats, no obstant, de no veure una clara recuperació al març Lagarde podria veure’s obligada a canviar el seu to. En aquest sentit el BCE va mantenir la mida del seu Programa de compra d’emergència pandèmica sense canvis en 1,9 bilions d’euros, es mantenia el ritme setmanal de compres sota el programa PEPP per sota dels 20MM € i els tipus en -0, 5%.
Elevada volatilitat, els vents a favor s’alenteixen
Un principi d’any extraordinari amb un vermell final, veníem de dos mesos esperançadors amb nou president als EUA, la consecució d’una vacuna efectiva, el nou paquet d’estímuls als EUA i a Europa, així com un Brexit ordenat. Tot això va portar a les borses a continuar la via alcista al gener amb alces per sobre del 3% en els Mercats Desenvolupats i del 7% en els Emergents, però sense grans catalitzadors hem tornat als números vermells en els parquets propers a el 2% i amb volatilitats en nivells elevats, cosa que ja va sent una normalitat després de l’inici de la pandèmia. Es reverteix la tendència iniciada a finals de 2020 les inversions de valor i els valors de menor capitalització juntament amb el sector terciari han estat de nou els més perjudicats amb pèrdues per sobre del 5%. Els programes de vacunació no estan evolucionant com s’esperaven i en les últimes setmanes els inversors han posat en preu que el 2021 seguirà sent un any difícil per a tothom. Les restriccions de mobilitat, els requisits de auto aïllament i les quarantenes continuaran limitant la demanda de cara al 1S, de manera que la cautela s’imposa.
2021 serà un any de recuperació, però no igual per a tots els països ni per a tots els sectors, mentre la recuperació dels guanys dels mercats emergents es veuran impulsades per un fort repunt de el comerç mundial i un augment de les matèries primeres, els països amb forta dependència del sector terciari podrien no veure una recuperació total de les seves economies fins ben entrat el 2022. Tot i que els efectes de l’expansió del Covid seguiran afeblint el creixement en aquest 1S encara podem albirar vents a favor, bona travessia mariners d’alta mar.
