Després de passar una dècada dedicant-se al món de les relacions públiques i la publicitat, el Ramon Pardina va descobrir que la seva feina no l’acabava d’omplir. Així, va decidir realitzar un postgrau que organitzava la productora catalana El Terrat i, finalment, va acabar participant en la creació de guions en els programes Polònia, Crackòvia, El Foraster, Buenafuente i Late Motiv, entre altres, i també ha escrit diversos llibres de relats.
–Com va néixer la seva motivació per escriure guions orientats a l’humor?
–Des de ben petit m’agradava molt escriure i escoltava els programes d’El Terrat a la ràdio. El meu referent és el Pep Bras. Volia ser com ell i no sabia què s’havia de fer per arribar fins a aquella feina de guionista. Ni tan sols coneixia l’existència de la carrera de comunicació audiovisual. Val a dir també que quan era més jove feia un petit programa de ràdio amb els meus companys en què dúiem a terme gags i imitacions.
–Si hagués d’escollir entre el Crackòvia i el Polònia, amb quin programa es quedaria?
–Jo crec que tothom escolliria el Polònia. Les possibilitats en l’àmbit polític i social que es tracten són més amples que l’esfera futbolística, encara que en el seu moment va tenir molt d’èxit. L’actualitat política ofereix més profunditat, més personatges i temàtiques diferents per fer gags, però també és molt exigent i requereix un nivell molt alt de guions.
–Ha de mesurar molt de prop totes les paraules que escriu als guions per als imitadors dels representants polítics?
–No excessivament, malgrat que s’ha de ser just amb aquell text que atorgues a cada personatge. No es pot titllar de feixista o de populista algú que no s’ho mereix. Sempre s’ha de pensar posteriorment si les causes estan suficientment justificades amb l’actualitat o si necessita un punt de reflexió i ajustament.
–Creu que a vegades la realitat política sembla ja una paròdia en sí mateixa?
–Crec que com més còmica és la política, més difícil és el procés satíric per representar-la. Personalment, diria que és més senzill fer paròdia d’algun fet més seriós que no pas algunes de les situacions de comèdia que es poden observar avui dia a l’escenari polític.
–Ve a presentar el seu nou llibre, oi?
–El gran circ domèstic són set relats junts en un llibre, el qual vaig presentar durant el mes de maig a Barcelona i ara tinc el plaer de fer-ho a Andorra. Em fa molta il·lusió obrir-me a un nou públic.
–Quina és la temàtica principal de la seva obra?
–M’agraden els llibres plens de contes perquè no tenen un denominador comú. Per a mi és un avantatge d’aquest gènere literari per poder explorar diferents mons. Cada conte té la seva personalitat i intenten explorar la relació entre la fantasia, l’exageració de les situacions quotidianes i el reflex del món.
