Es podria dir que l’arribada d’Aurélie Volage al món de la dansa clàssica va ser particular. Als 9 anys, un especialista li va recomanar fer classes de ballet per corregir una malformació als peus i el que va començar com un tema de salut li va fer descobrir la seva passió. Va ser un procés dur, però amb esforç i constància el seu cos va adquirir l’elasticitat i força necessàries per estudiar dansa al Conservatori de Música i Dansa de París, formació que va complementar amb la carrera d’osteopatia. Des de fa més de 10 anys, resideix a Andorra, on és professora de ballet a l’escola Líquid Dansa.
–Mai es va plantejar formar part d’una companyia?
–Tot i que a París hi havia moltes oportunitats, i que ballar en un escenari és molt motivador al principi, mai em va interessar. Des de petita vaig tenir molt clar que volia ensenyar; m’agrada molt transmetre els meus coneixements als meus alumnes.
–De quines edats són?
–A partir dels 3 anys i mig i fins als 16 anys, que poden entrar al conservatori si volen continuar. Però també tinc adults de fins a 60 anys.
–Què és el que més li agrada d’ensenyar?
–Que cada classe és una sorpresa. Mai sé com acabarà. Porto notes del que vull fer i tinc al cap el programa, però mai surt com ho tinc previst, perquè sobretot els infants són totalment imprevisibles i et qüestionen sobre coses en les quals no hi havies pensat.
–És una disciplina amb molts seguidors a Andorra?
–Sí, tot just abans de la covid-19 van augmentar les inscripcions. Crec que va tenir a veure una pel·lícula de dibuixos animats sobre una nena que volia ser ballarina (riu).
–La dansa clàssica té beneficis per a la salut. Seria una altra motivació?
–En té, però la gent no s’apunta per això, perquè requereix tant esforç i és tan difícil que t’ha d’agradar molt. Als grups dels petits s’apunten més, i després, segons creixen, hi ha com una selecció natural i només continuen els que veritablement els agrada.
–Quins valors intenta transmetre vostè?
–Hi ha gent que només veu l’esforç i la bellesa estètica però al final, pels que continuen, el més important és la humilitat, el companyerisme, el que pots aportar als altres. Tot i ser una disciplina molt individual, sempre intento transmetre als meus alumnes que el més important és que estiguin contents amb ells mateixos però sense oblidar que formen part d’un equip, on s’han d’ajudar els uns als altres perquè això els enriqueix a tots. La competència ha de quedar en un segon plànol, no m’agrada que es focalitzi en aquest aspecte.
–A més, els seus alumnes participen a competicions a l’estranger, oi?
–Sí, tant a concursos nacionals d’Espanya i França com internacionals, com per exemple el Concours Méditerranéen de Danse Classigue, a Nîmes, i una altra competició mundial que té lloc a Barcelona.
