El Marc Tarruell té 24 anys i és de Sabadell. L’any 2005 es va traslladar a Andorra i hi va viure 12 anys, fins que va tornar a traslladar-se a Catalunya per a dur a terme els estudis de Cinema. Des de ben petit, ha estat lligat al país per les colònies, de nen i de monitor. Després de completar la seva formació en direcció fotogràfica, torna al Principat per dur a terme un projecte fotogràfic.
–Des de ben petit que feia fotos?
–Sempre vaig amb una càmera de fotos a sobre. Quan era petit, agafava una d’aquelles d’un sol ús i feia fotos quan fèiem una sortida amb l’escola. Vaig arribar al punt de decidir estudiar tot allò que em motivava des que era un infant i, a dia d’avui, he treballat de colorista per un projecte audiovisual.
–En què consisteix l’exposició gràfica?
–Pretenc mostrar el dia a dia dels campaments i les excursions arreu del Principat en què participo com a monitor. A les obres fotogràfiques vull reflectir el tarannà del campament i l’entorn natural on es desenvolupen totes les dinàmiques i les activitats. Un altre aspecte que m’agradaria promoure amb aquest treball és la desconnexió de les jornades laborals i l’estrès de les zones urbanes. Estic molt il·lusionat de poder presentar aquesta obra, que estarà a un lloc tan emblemàtic pel país fins al Dia de Meritxell, el 8 de setembre.
–Va ser difícil aconseguir un espai al Santuari?
–Al principi ho havia de fer a l’entrada del Palau de Gel de Canillo, però la pandèmia ho va evitar. Després, vaig aconseguir convèncer el mossèn perquè em deixés un espai al Santuari.
–És veritat que vol implicar els espectadors amb una proposta d’activitats al mateix temps que contemplen l’exposició?
–Afirmatiu. Una de les activitats consistirà en el repartiment d’una sèrie de dibuixos lineals entre el públic en què cadascun correspon a les fotografies de l’exposició. Així, els visitants hauran de relacionar les línies amb la foto corresponent. També vull proposar que, interactivament, els assistents anomenin les fotografies amb una sola paraula que representi tot allò que hi apareix. D’altra banda, repartirem uns tríptics per complementar la informació del peu de foto, ja que és necessari explicar els procediments del campament o bé les excursions que es reflecteixen.
–Quina intenció té el teu material gràfic?
–Busco la narrativa a través de la fotografia i la composició. Intento explicar els meus sentiments a través de la meva feina amb el material gràfic. També es tracta de transmetre la sensibilitat interior per un tema que m’acompanya des que era ben petit, la naturalesa i les fotografies.
–Per què el nom de ‘Tamarros’?
–El nom reflecteix l’essència de les figures mitològiques, que són meitat llegenda i meitat imaginació popular. Són els protectors de la natura i els boscos, i crec que s’ajusta bastant als valors dels campaments i les sortides que fem.
