Odara Trio és un grup musical sorgit a finals del 2016 a iniciativa d’Albert Ginestà, guitarrista d’àmplia experiència en altres formacions que buscava una veu més personal per a aquest nou projecte musical, on fusionen bossa nova i música mediterrània. Gràcies a un amic va conèixer la Sabela Simón, una cantant molt especial que aporta a les cançons un aire flamenc únic. Originàriament el tercer membre va ser Carles Sans, però des de fa un any aquest lloc no es fix, sinó que l’ocupen diferents músics en funció del tipus d’actuació, una fórmula que els agrada per la fusió que suposa. Ara es preparen per presentar en directe el seu primer treball de cançons pròpies, Atzig, i del qual ja es poden escoltar algunes cançons a Spotify.
–Quin tipus de cançons toquen?
–D’una banda, fem temes de bossa nova, i de música tradicional d’altres llocs, com per exemple de Macedònia. El fet de vestirlos de bossa nova i un aire flamenc aporta elements una mica sorprenents i el resultat agrada molt. A més, cada actuació és única perquè en funció de quins músics toquen hi ha una part improvisada en què també influeix el lloc de l’actuació i el tipus d’actuació. Per exemple, quan ens acompanya un saxo o una flauta és més jazzístic. D’una altra banda, ara estem molt centrats en donar a conèixer els nostres temes.
–És el seu primer treball propi?
–Sí, el vam publicar el passat gener. Es diu Atzig, una paraula inventada, barreja d’atzar i desig. Ara estem tancant actuacions per poder-lo presentar en directe. Més que un concert, l’hem concebut com un espectacle.
–Per què?
–Perquè hi ha un fil conductor, una història a partir de la pregunta de si les coses passen perquè les provoquem nosaltres, perquè les desitgem, o bé tenen lloc per pura casualitat. Hi han col·laborat la Mireia Clua, el David Reed i el Pep Bordas. Cada artista ha aportat un bagatge diferent que suma.
–Vostès adapten les seves actuacions en funció de l’espai i del tipus de concert, alguns de caire més social com ara els fets a la presó. Com sorgeix aquesta idea?
–Nosaltres no vivim de la música i això ens permet triar; volem fugir dels circuits estàndards, ens interessa més el concepte de música no comercial. Per aixo, també toquem a llocs on habitualment no s’escolta música en directe. A la presó ho hem fet un parell de vegades i l’experiència ha estat molt enriquidora, de la mateixa manera que també ho ha estat quan hem tocat a residències de gent gran o a centres d’acolliment per infants i adolescents. Hi ha un component emocional al darrere que es desperta. No és només el fet de divertir-se, sinó que es remouen coses. Això ens motiva.
–Com es presenta el 2022 pel que fa a les actuacions?
–Tot just es comença a bellugar una mica, però ja tenim emparaulades bastantes actuacions, i la perspectiva és molt positiva. H
