Ara fa uns dies revisava el material promocional de què disposàvem als nostres arxius, i ves per on, vaig trobar un exemplar d’un antic document batejat en el seu moment com a «Invest With Andorra» («IWAND»). I és clar, no em vaig poder estar de fullejar-lo mentre rememorava tot allò que va representar per la Confederació Empresarial Andorrana en uns moments especialment delicats per l’economia del país. L’esmentat document va néixer el 2012, just quan acabàvem d’aprovar la nova Llei d’Inversió Estrangera i amb la voluntat de donar a conèixer al món el nou model econòmic i fiscal andorrà, en uns moments on el nostre PIB havia tocat fons i on no quedava més remei que apostar per la diversificació econòmica, donat l’esgotament dels sectors tradicionals que tanta prosperitat ens havien aportat fins a començaments del 2000. El document en qüestió resumia les principals virtuts derivades del procés d’homologació internacional diferencial i que ens postulava com una jurisdicció prou competitiva com per a despertar l’interès del potencial inversor exterior.
Recordo com si fos ahir la roda de premsa de finals de novembre del 2012 en la que es va presentar l’IWAND i la primera de les moltes conferències organitzades per a presentar el seu contingut, durant un fred matí del 3 de desembre del 2012 a Foment del Treball a Barcelona. Després en vindrien moltes altres de conferències tant als nostres veïns Espanya i França, com a altres països de l’Europa Central i de l’Est, Xina i de l’Orient Mitjà, tot amb la finalitat de donar visibilitat internacional a Andorra i així poder explicar i fer pedagogia sobre els importants canvis impulsats pel nostre país i que preteníem fer valdre per a donar un nou impuls a la nostra economia amb l’arribada d’inversió exterior.
Qui ens havia de dir aleshores que 12 anys més tard estaríem «defensant-nos» de la «invasió exterior especulativa» i dels seus més nocius efectes i més, després de veure com va costar que ens escoltessin i ens valoressin com una opció real de jurisdicció atractiva i segura per a invertir. De fet, els primers anys no van ser pas bons, ja que el model era incomplet i mancaven els acords per evitar la doble imposició.
Primer va arribar l’espanyol, però el francès es va fer esperar a l’espera que Andorra aprovés la Llei de l’IRPF i generalitzés doncs la fiscalitat directa amb efectes 2015.
Tornant al «IWAND» més d’un es deu haver preguntat per què «WITH» i no pas «IN» com era habitual en altres jurisdiccions que pretenien atreure inversió exterior. Per respondre a la qüestió cal ubicar-se a l’època en què ens trobàvem, entre llistes negres i grises de l’OCDE després d’una crisi financera del 2007 i un declivi econòmic mundial on es va decidir acabar d’una vegada i per totes amb l’opacitat d’alguns territoris, com ara el nostre. De fet, sempre havíem estat un país tremendament conservador i restrictiu respecte a la inversió exterior i només la necessitat ens havia motivat a obrir-nos-hi. A més, des del 2009 estàvem «rebent» des de tots els cantons conscients que o ens transformàvem i apostàvem per homologar-nos o quedaríem apartats del nou context internacional. És clar, amb tanta aposta per la transparència va arribar un moment que potser ens sentíem tan despullats que per pudor, almenys en aquella primera etapa, això d’usar el «IN» vàrem considerar que era una mica agressiu. Ves a saber si tots aquells amb els que estàvem negociant encara s’enfadarien. En aquell moment, la CEA va fer la reflexió, el temps ha demostrat que encertada, que no ens podíem quedar plegats de braços i que calia ser valents, sense portar-ho a l’extrem però. I així fou que ens adonarem que era molt més positiu pel país que les empreses internacionals que anhelàvem que arribessin ho fessin de la mà i amb la tutela d’Andorra i la seva gent. Es tractava de compartir, de col·laborar, d’obrir els braços als nous socis internacionals i desenvolupar junts noves iniciatives, i no pas d’anar a pescar defraudadors o estalviadors fiscals sense més. Ens sentíem molt més còmodes amb el «WITH» i així es va quedar. Avui ens adonem que probablement si haguéssim promogut més el «WITH» que l’ «IN» no s’haurien produït els excessos que ens obliguen ara a reaccionar davant una incontrolada inversió exterior.
Tot i la nostra prudència inicial, varen arribar temps d’eufòria i desinhibició, especialment amb la signatura dels convenis per evitar la doble imposició amb Espanya, França i Portugal i sobretot, l’acord amb la UE per l’intercanvi automàtic d’informació fiscal, que ens va permetre sortir de qualsevol llista que no fos de color blanc, i el nostre Govern va treure pit amb el seu INVEST IN ANDORRA coincidint amb la consolidació de l’obertura econòmica i l’arribada d’inversió exterior fins a arribar a nivells propers al 20% del PIB.
Ja hem esmentat en articles anteriors que el procés de diversificació econòmica ha punxat i que ens cal una reflexió profunda al respecte.
La resposta l’apuntava en el meu darrer article on justament reivindicava un nou procés de diversificació econòmica real i efectiu i on l’Acord d’Associació amb la Unió Europea ens obria un nou horitzó de possibilitats i prosperitat. No vull repetir-me en tot el que he escrit en els meus darrers articles on la UE ha tingut un especial protagonisme, i només vull destacar aquí que no hem de tenir por al que ens arribi d’Europa, ens el contrari, aprenent de les errades del passat, quan anem a Brussel·les a promoure el nostre país, fem-ho amb aquest esperit col·laboratiu del 2012, oberts a acollir i aprendre d’aquells que arribin de fora i compartir espai per a fer coses més grans que les que faríem sols i per separat, tenint una actitud de «WITH» i no pas d’ «IN» i aprofitant tot allò de bo que ens brindi el Mercat Únic Europeu, si finalment escollim ser-hi, és clar.
Reivindico doncs l’esperit de l’Invest With Andorra, guardat a un calaix de la CEA, però que va quedar entreobert a l’espera de què en rescatéssim la seva essència algun dia i la féssim servir, perquè no, per afrontar el nou vincle amb Europa d’una forma cooperativa, oberta, proactiva i empàtica.
Mentre escrivia aquest article acabem d’assabentar-nos que les negociacions del Govern amb la UE has conclòs i que ben aviat es procedirà a la seva signatura i al posterior procés de ratificació pel Consell General i el subsegüent referèndum. No sé el que votareu vosaltres, però jo si tinc ocasió de votar votaré «WITH».
