La diversificació econòmica sabem que ha estat una prioritat dels nostres governants des de fa anys, en concret des de l’inici del procés de liberalització de les inversions exteriors l’any 2012. La nostra economia havia tocat fons amb un PIB nominal que al principi de la crisi financera mundial, el 2008, era de 2.888 milions d’euros i que, el 2013, havia baixat fins als 2.405 milions d’euros. L’arribada d’inversió estrangera i la conseqüent recuperació de l’economia ens va conduir a un PIB nominal l’any prepandèmia, el 2019, de 2.818 milions d’euros; però superats els efectes de la pandèmia, podem veure com la nostra economia s’ha recuperat amb força els dos darrers anys arribant, l’any 2022, a un PIB nominal de 3.188 milions d’euros. Aquest 2023, però, l’economia s’està alentint i el creixement serà molt inferior. Així, la crisi derivada de la inflació i la consegüent pujada de tipus, que ha provocat una evident pèrdua de poder adquisitiu dels nostres ciutadans, unida als efectes d’una inversió exterior immobiliària especulativa sense control fins fa molt poc, que és una de les causes, no l’única, del problema de l’encariment de l’habitatge, ens planteja un panorama no gaire optimista per al 2024, llevat que un inesperat «miracle» ho canviï tot a millor.
Potser aquest miracle es diu «diversificació econòmica» i «Acord d’associació amb la UE» qui sap. En tot cas, no ens arreglaran el 2024, però sí que poden tenir un efecte real i positiu, si és cert tot el que ens expliquen, a partir del 2025 i següents.
Queda clar, però, que hem reinterpretat i superat el concepte «diversificació econòmica» adoptat l’any 2012. S’ha demostrat que llevat de l’arribada d’alguns emprenedors i projectes innovadors, hi ha hagut una arribada massiva de petits inversors del món digital i sobretot inversió patrimonial i immobiliària; és a dir, en general poca diversificació i poc qualificada, amb el resultat ja descrit d’una especulació inflacionària i la consegüent reacció de Govern acordant mesures restrictives al respecte, mesures que ja s’han aplicat en el passat incrementant les exigències dels inversors nous residents per compte propi o no lucratius.
Quan anys enrere treballàvem la Marca Andorra, l’objectiu era promoure aquesta diversificació econòmica donant visibilitat internacional al nostre país per tal de captar talent, inversió i turisme. Se sobreentenia que els conceptes «qualificat» i «diferencial» hi anaven implícits; però al final no ha estat així, i ara ens veiem en l’obligació d’apostar d’una forma molt més explícita pel «talent» en majúscules, per la «inversió» qualificada i selectiva i pel turisme de qualitat i diferencial, com sempre hauria hagut de ser.
No obstant això, cal un reconeixement igual d’explícit per l’enorme treball desenvolupat per Andorra Business, Andorra R+I, Andorra Digital i Andorra Turisme, autèntiques ambaixades de la Marca Andorra i els clústers que n’han derivat com el de Salut i Benestar, el d’Esport o el tecnològic d’ACTINN, sumant entre tots ells centenars d’afiliats o socis, tots ells compromesos amb projectes molts dels quals acabaran tenint un digne desenvolupament, més accentuat si finalment tenen l’opció d’obrir-se al Mercat Únic Europeu.
Justament, dins del seguit d’iniciatives desenvolupades pel clúster tecnològic ACTINN, hi ha els Speaker’s Corner, un dels quals s’ha dedicat als sectors que es consideren clau per a la diversificació econòmica, entre d’altres, el Fintech, el Blockchain, els E-Sports, el Biotech i la Salut i el Benestar (avui, a les 19.00 hores, a l’Hotel Roc Blanc, per qui hi vulgui assistir o demanar-ne informació).
Resulta evident que si aquests sectors s’arriben a desenvolupar al nostre país amb l’èxit esperat, serà perquè hem estat capaços d’atreure talent contrastat, alhora que inversió qualificada, i si parlem de turisme de salut i benestar, queda clar que s’alinearà molt més amb la qualitat que amb la quantitat. Però què ens ha passat fins ara perquè molt pocs projectes i iniciatives hagin prosperat i què podem fer per invertir aquesta tendència?
Un cop més convé recollir les afirmacions dels negociadors d’Andorra amb la UE respecte al fet que l’Acord d’associació i la incorporació al Mercat Únic Europeu ajudaran en gran mesura a la diversificació econòmica, aquest cop sí, diferencial i de qualitat. També en els sectors indicats? Doncs m’he posat a investigar una mica i la veritat és que sembla que les opcions són força interessants per aquells que són membres del Mercat Interior Europeu. Comprovem-ho!
En l’àmbit del Fintech, per exemple, aquest estiu la Comissió Europea ha aprovat el nou sistema de pagament PSD3 i sembla més oberta que mai a afavorir empreses del sector Fintech que desenvolupin tecnologia i incorporin serveis digitals que augmentin la seguretat de les transaccions en l’àmbit de l’«open banking» en un model que transita vers l’«open finance», havent-hi programes europeus específics que recolzen aquestes companyies especialitzades, també en un futur les andorranes, com ara l’Horizon Europe.
En l’àmbit del Blockchain la Comissió Europea va posar en marxa el passat mes de febrer una iniciativa per impulsar en els pròxims tres anys l’ús de la tecnologia Blockchain en els sectors públic i privat, estudiant com eliminar barreres legals i facilitar el seu desenvolupament. En concret, un consorci format per juristes, experts tecnològics i acadèmics han iniciat el procés de selecció de 20 projectes anuals fins al 2026 entre empreses especialitzades i ubicades dins el Mercat Únic Europeu. És a dir, a part dels membres de la UE, hi tenen drets els de Noruega, Islàndia i Liechtenstein i és clar, en un futur i per a noves oportunitats Andorra també hi hauria de poder participar. Però és que, a més, la Comissió Europea recolza incondicionalment el desenvolupament d’habilitats Blockchain amb el programa Europa Digital, que proporciona finançament estratègic per tal de recolzar el talent en aquest sector i ho fa amb una inversió de 580 milions d’euros.
I que podem dir dels E-Sports? Doncs que en l’àmbit dels programes Horizon Europe i Creative Europe, i després que el Parlament Europeu aprovés l’any passat un informe favorable a impulsar el desenvolupament d’una estratègia a llarg termini encaminada a consolidar l’ecosistema dels videojocs i els e-sports, s’ha produït un increment del pressupost dedicat al finançament de projectes d’aquest sector, que indubtablement genera talent i ocupació. De fet, un desenvolupament adequat d’aquest sector pot ajudar a prevenir i combatre les addiccions i a promoure valors tan importants com el joc net, la no discriminació, la solidaritat, l’antiracisme, la inclusió social i la igualtat de gènere. També Andorra pot, doncs, participar d’aquest desenvolupament un cop dins el Mercat Interior de la UE.
Respecte al Biotech, val a dir que aquest sector ha generat expectatives al país des de fa anys. Tant és així, que l’any 2014 es va crear l’Associació de Biotecnologia d’Andorra ANDBIO, que ha lluitat i molt per la regulació en l’àmbit de la biomedicina, fet que es va aconseguir amb la Llei 3/2023 del 19 de gener de recerca i innovació biomèdica i amb la signatura del Conveni per a la protecció dels drets humans i de la dignitat de l’ésser humà respecte a les aplicacions de la biologia i de la medicina que comporta la subscripció del conegut com a Conveni d’Oviedo del 4 d’abril del 1997. En aquest sentit, hem de dir que la Comissió Europea ha posat el focus en la biotecnologia amb el Programa pel 2024 per tal de materialitzar tots els beneficis que poden aportar les empreses biotecnològiques per augmentar la competitivitat i modernització de la indústria europea, donat el seu alt potencial de creixement i productivitat laboral. Imaginem els beneficis per Andorra i les incipients iniciatives en aquest àmbit que s’estan desenvolupant i pensem en totes aquelles altres que es poden desenvolupar a Andorra i escalar a nivell europeu.
Finalment, en l’àmbit de la Salut i el Benestar, trobem el sector potser més sensible de tots i al capdavant el Programa UE ProSalut, que tanta importància va tenir durant la pandèmia per als països que se’n van beneficiar, no pas Andorra, i que ja ha engegat una nova etapa de desenvolupament amb el programa 2021-2027. Aquí queda clar que, si Andorra hagués format part de l’espai europeu, les nostres autoritats governamentals i sanitàries no haurien hagut de fer jocs malabars, i gairebé miracles, en moments tan difícils com a l’època que vàrem haver de protegir-nos de la covid.
Per als negacionistes i euroescèptics, confirmar que no soc un eurofan incondicional ni molt menys. Simplement, la curiositat em porta a fer l’esforç de tractar d’entendre els avantatges que pot comportar l’Acord d’associació amb la UE, que no són pocs, en contrast amb les renúncies que haurem de fer. Estem en un moment molt delicat en què les nostres autoritats, amb el cap de Govern al davant, estan fent els darrers esforços per assolir el millor acord possible, fins i tot, semblaria que no cal descartar del tot el suport del Banc de França com a prestador de darrera instància. Per això i segons la meva humil opinió, més enllà dels desacords que tots tenim amb determinats aspectes de la gestió governamental actual, crec que ara hem d’estar concentrats i més units que mai, atents a l’esdevenir de les negociacions i empàtics amb l’esforç que s’està fent. Després ja tindrem ocasió d’examinar amb detall els pros i contres i valorar-ho democràticament amb el referèndum compromès.
