Ja s’han fet públics els informes policials referents a l’encontre que reuní, durant quinze dies, a més d’un milió de joves a Portugal, en la JMJ que es clausurà el diumenge 6 d’agost al Parque do Tejo, prop de la desembocadura del Tajo a Lisboa, en el batejat com a «Campo da Graça – Camp de la gràcia» divina, és clar; amb el teló de fons de l’impressionant pont de Vasco de Gama, recordem-ho, el més llarg d’Europa. Deixen estupefactes les xifres d’agressions sexuals, de violacions, abusos de menors, tràfic de drogues, enfrontaments violents, contenidors cremats, comes etílics, disturbis, desobediència a l’autoritat, punts liles de socors a les noies. Una llarga llista d’infraccions i de problemes socials amb un saldo total de zero. Totalment sorprenent en una concentració de tanta gent jove, en bona part menors d’edat acompanyats de tota mena de capellans, religiosos i religioses de tot el món, amb la més gran diversitat de banderes, nacionalitats, pensars i mentalitats que hom es pugui imaginar. Oi més que la policia portuguesa va destacar «el comportament exemplar dels pelegrins, la confiança i la voluntat cívica en el més gran esdeveniment en termes de coordinació de seguretat», que va implicar la mobilització de prop de setze mil efectius, inclosos portuguesos, espanyols i italians.
Contrasti’s per un moment aquesta mobilització amb el que succeeix qualsevol cap de setmana a les destinacions turístiques o a les discoteques del país. Quantes males notícies apareixen relacionades amb el comportament del jovent, que fan esfereir! Fins i tot es podria pensar que el mateix jovent que s’ha trobat a Lisboa serà el que sortirà el següent cap de setmana en les diverses propostes d’oci i que, potser, seran els mateixos els que potser participaran en actes que ens farien enrojolar. Què canvia, entre un esdeveniment i l’altre? Doncs segurament s’hauria d’apuntar a l’ambient, al context de bona convivència, de foment de les millors actituds personals, que ajuden a solucionar qualsevol problema i a veure la cohabitació amb els altres, no com un problema o com una rivalitat competitiva, sinó com una oportunitat de relació, de creixement i d’aprenentatge personal.
Qui no voldria que tots els caps de setmana, les festes i l’oci del jovent es moguessin en el mateix ambient de diversió, alegria, alhora que de seguretat, benestar i tranquil·litat? En realitat, participar en unes JMJ hauria de tenir la mateixa validesa que un crèdit d’anglès o d’una assignatura de relacions públiques, pel que significa d’un constant diàleg i intercanvi amb persones de tota mena de llengües i mentalitats.
Com demanava el papa Francesc als poderosos de la terra, «com de ràpid s’oblidarà que és possible conviure amb pau i germanor entre tots, amb tota la diversitat i sense conflictes?» Quin contrast amb el de les guerres enceses arreu del món!
El 1984 va ser convocada aquesta jornada de l’Església catòlica per tal de reviure l’esperit jove en el sentit de la renovació de la fe i de l’alegria de creure. Fou anunciada per primera vegada pel papa Joan Pau II pel Diumenge de Rams. Anualment, es va anar repetint la convocatòria a Roma i, per extensió, a cada diòcesi del món. A partir del 2020, la JMJ com a una única jornada es va traslladar en el calendari al diumenge abans de l’entrada d’advent, és a dir, en la festivitat de Crist Rei. Ara bé, tal com és coneguda mundialment és pel gran esdeveniment que suposa aproximadament cada quatre anys en un lloc del món distint, reunint milions de joves d’arreu; la més nombrosa, el 1995 a Manila, capital de les Illes Filipines. Des del 1997, la JMJ va emprendre un salt qualitatiu, transformant-se en un veritable festival per a la joventut, amb una duració d’almenys tres dies abans de la cerimònia final. D’allí en endavant, s’han celebrat alternativament a Europa i en una altra punta del món. Així han estat a París, Toronto, Colònia el 2005, Sidney i Madrid, el 2011, quan els pelegrins varen tornar a passar per casa nostra. Després varen venir Rio de Janeiro el 2013; Cracòvia, el 2016; Panamà en 2019 i aquesta darrera a Lisboa, passant per tot Portugal.
Més enllà de les notícies esbiaixades publicades, d’interès poc periodístic per vergonya dels seus autors, cegats per l’enveja d’una trobada modèlica de catòlics (Ap 7,9; 20,8), que, d’altra banda, assegura la pervivència de l’Església a Europa i arreu del món, cal reconèixer com cap paraula, cap fotografia, ni reportatge podrà expressar la infinita quantitat d’experiències positives que significa la JMJ per una quantitat tan gran de joves que ja han tornat a viure la seva vida quotidiana amb una càrrega emocional col·lectiva inoblidable, al crit papal: «ànims, aixequeu-vos, hi ha pressa, no tingueu por!».
